KIRTASH

Oh me!, oh life!

2010-02-18T08:25:00.000-08:00

Us presento al senyor Walt Whitman, poeta nord-americà nascut l'any 1819.
Avui he decidit compartir aquest poema amb vosaltres, i estic segur que us agradarà, tot
i que només he trobat la traducció en castellà i que a més, dubto que aquesta sigui la correcta
estructuració del poema.

Oh me!, oh life!

O ME! O life!... of the questions of these recurring;
Of the endless trains of the faithless—of cities fill’d with the foolish;
Of myself forever reproaching myself, (for who more foolish than I, and who more faithless?)
Of eyes that vainly crave the light—of the objects mean—of the struggle ever renew’d;
Of the poor results of all—of the plodding and sordid crowds I see around me;	5
Of the empty and useless years of the rest—with the rest me intertwined;
The question, O me! so sad, recurring—What good amid these, O me, O life?

Answer. That you are here—that life exists, and identity;
That the powerful play goes on, and you will contribute a verse.

¡Oh, mi yo! ¡oh, vida! de sus preguntas que vuelven,
Del desfile interminable de los desleales, de las
ciudades llenas de necios,
De mí mismo, que me reprocho siempre
(pues, ¿quién es más necio que yo, ni más desleal?),
De los ojos que en vano ansían la luz, de los objetos
despreciables, de la lucha siempre renovada,
De lo malos resultados de todo, de las multitudes
afanosas y sórdidas que me rodean,
De los años vacíos e inútiles de los demás,
yo entrelazado con los demás,
La pregunta, ¡Oh, mi yo!, la pregunta triste que
vuelve - ¿qué de bueno hay en medio de estas
cosas, Oh, mi yo, Oh, vida ?
Respuesta
Que estás aquí - que existe la vida y la identidad,
Que prosigue el poderoso drama,
y que puedes contribuir con un verso.

La Puta realitat

2008-08-06T07:16:00.000-07:00

En Pau era un jove que treballava molt en la seva empresa industrial, on poc a poc, esforçant-se anava fent fortuna i anava avançant. Així van transcorre uns quants anys, fins que un dia, al tornar de la feina va trobar-se la casa envaïda per uns okupes. Va entrar a casa seva i va intentar fer-los entendre que aquell era el seu habitatge, però va ser en va, doncs els nouvinguts havien forçat el pany i tenien l'intenció de quedar-se per sempre.
En Pau va mirar les pintes que feien aquella gent, i va detectar que hi havia dos grups:
uns anaven més aviat mal vestits, tenien el cap rapat, portaven arracades, botes, i fins-hi tot navalles. Els segons, però anaven vestits amb cares peçes de vestir, eren sentats als llocs més còmodes de la casa i n'hi havia un que semblava manar. Quan en Pau va fixar-se be en aquest últim, va descobrir que era el seu veí, en Felipe.
Va anar a demanar-li explicacions, però quan s'hi va apropar, uns quants d'aquells okupes mal vestits, li van barrar el pas i des de el seu còmode lloc, en Pedro li va dir alguna cosa en una llengua estrangera que ell no entenia.
Va sortir de casa seva desmoralitzat però decidit, aniria a veure les forces de la justícia per a que l'ajudessin. Un cop a la seu de les forces de la justícia, va explicar-los-hi tot l'ocorregut i el van acompanyar uns quants fins a casa seva. Però va ser en va, ja que els okupes havien canviat el pany de la porta i els homes mal vestits no els deixaven entrar.

Així va ser com en Pau va veure's sol fora de la seva treballada casa.

Finalment, els estrangers, van fer-lo entrar i li van dir en aquella llengua que no entenia que a partir d'aquell moment havia de treballar per sempre al seu servei, que tot el que guanyes els-hi ho hauria de donar a ells, que hauria d'aprendre aquella llengua que no entenia i que no podria parlar la seva pròpia. En Pau lògicament va intentar replicar a totes aquelles imposicions, però entre tres dels okupes mal vestits, el van començar a agredir fins quasi matar-lo, però va sobreviure.

I així van pasar molts anys, segles… aquells homes estrangers de llengua desconeguda oprimien i robaven en Pau, però en Pau resistia perquè no volia morir i cada cop que el maltractaven, cada dia de vexacións morals, ell aguantava i no es rendia, esperant, algún dia tenir el valor d’autoconvèncer-se de que és capaç de fer fora als okpues.

De cop i volta, en Pau va obrir els ulls, esverat, tot era fosc, a palpentes va buscar el pulsador per obrir la llum. Tot havia estat un malson? Va aixecar-se i va rentar-se la cara, un cop més despert va apujar la finestra de la seva habitació i allà al devant, va veure un cartell del “Ministerio de Defensa”.

No havia estat cap malson, era tot real.

Agressió al ús del català

2008-07-31T10:31:00.000-07:00

Agressió al ús del català

Un carter de Cala d'Or (Santanyí, Mallorca) ha denunciat els propietaris d'un bar d'aquesta localitat per haver-lo agredit per haver parlat en català. Jaume Estelrich, originari de Felanitx, afirma que just entrar ja va haver de sentir com criticaven els funcionaris, de manera que va decidir sortir del bar, moment en què l'amo de l'establiment el va seguir i li va demanar el seu nom. En respondre "Jaume Estelrich", l'encarregat li va etzibar "Qué dices? Te he dicho que me h hables en castellano!", segons recull el Diari de Balears.

Un cop el carter va tornar a respondre "Jaume Estelrich, som jo", afirma que l'encarregat es va encendre i el va començar a insultar, per després passar a l'agressió física. Quan en Jaume es va intentar defensar, van sortir dos cambrers de l'establiment i es van afegir a l'agressió. El carter caigué a terra, on va ser colpejat repetidament. Després de l'atac, es va dirigir a un centre d'atenció primària i poc més tard va presentar la denúncia. L'Obra Cultural Balear ha donat suport a a l'agredit, i considera que l'agressió s'emmarca "en el clima d'impunitat i de menyspreu cap a la diversitat lingüística impulsat des de determinats sectors polítics, intel·lectuals i mediàtics".

L'entitat ha remarcat que existeix "un augment exponencial dels casos de discriminació lingüística durant els darrers anys, molts d'ells a àmbits oficials com ara la salut, la justícia o la seguretat ciutadana. També el món comercial i de la restauració ha estat una font constant de conflictes". L'OCB assegura que "la no equiparació de drets i deures entre castellà i català a l'Estatut de Balears també dóna ales a les actituds hostils a la llengua catalana".

I ara que vingin els del "manifiesto" a explicar-nos que a les zones bilíngües hi ha risc de desaparició del español.

Reflexioneu-hi

SENTIMENT CRUEL

2008-06-27T05:30:00.000-07:00

En aquests dies de principi d’estiu, tothom esta pendent del mundial de futbol que es celebra a Austria i Suïssa en la que la selecció espanyola esta fent un bon joc i fins-hi tot ha pasat de quarts.

És dur i cruel per als amants del futbol, veure com l’assimilació a espanya del nostre territori, fa que familiars teus, que sòn més catalans que la botifarra i l’espardenya, que t’han transmès la cultura, la parla i el sentiment de ser català ara animin als que fins fa uns dies eren “aquells” amb tota l’il.lusió, com si haguessin estat esperant aquest esdeveniment tota la vida…Aquesta, és una prova més de la implantació de la cultura espanyola, que poc a poc aniquila la catalana.
És dur i cruel per als amants del futbol, veure que el conjunt que et representa territorialment, no ho fa ni de bon tros nacional i sentimentalment i et sents frustrat veient pasar els partits sense poder acavar de disfrutar-los, sense viure la veritable essència del fútbol, perque et fa falta l’il.lusió de sentir’t-hi repressentat i de poder animar la teva selecció. I és per aquest motiu que necessitem una selsecció nostra, i és per aixó que haurem de lluitar molt per tenir-la, perque el futbol, és el gran esport que uneix a tothom, fins-hi tot als grans rivals, uneix afeccionats de Boca i River, del Barça, del Madrid i del Atlètico de Madrid, afeccionats de Inter i Milan… I si pot fer aixó amb rivalitats eternes, imagineu l’unitat que assoliriem els catalans, seria una unitat que aniria molt més enllà de la que la política hipòcrita i interesada que es practica a les nostres contrades ens pot nul.lament oferir, uniria més que si ens tornessin a dissoldre la Generalitat.

No caldria apuntar-se a seleccións de colons, ja que amb la nostra estariem millor representats i amb una bona campanya publicitaria com la que esta duent la cadena emissora dels partits de la selección, assoliriem nivells d’unitat que ara mateix ni m’atreveixo a somniar.

Per aixó, hem de jugar tots junts per a assolir la oficialitat de la nostra selecció, ja que és una eina imprescindible per a la plena sobirania.

Incident lingüístic a Crevillent, de Víctor Alexandre

2008-06-12T06:21:00.000-07:00

Avuir us dono a conèixer aquest gran home que és en Víctor Alexandre, amb la seva última publicació, una crónica que exemplifica i dona consell per afrontar una situació que ens pasa dia a dia, a tots nosaltres. Simplement us aconsello que ho llegiu, i si no és mol demanar, que ho apliqueu, perque ser català no és cap vergonya:

Incident lingüístic a Crevillent

El passat 30 de maig, convidat per la secció local d’Acció Cultural del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per presentar el meu llibre “Nosaltres, els catalans”. Va ser un acte exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua com a factor d’integració dels nouvinguts. L’endemà al matí vaig baixar al bar de l’hotel a esmorzar abans que em vinguessin a recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a l’única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que, segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:

---Un cafè amb llet, si us plau.
---¿Cómo?
---Un cafè amb llet.
---Será un café con leche –posant émfasi en les paraules ‘con leche’.
---És el que he dit: un cafè amb llet.
---A mi me habla en español.
---És una ordre?
---A mi me habla en español.
---No, jo parlo en català.
---No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.
---Aleshores, si no m’entén, com és que respon tot el que dic?
---Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.

Quan l’interlocutor diu aquesta frase –que és el recurs de la impotència- és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que la meva interlocutora no va deixar de desqualificar-me, em va acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar –que no és només per als clients de l’hotel- hi havia mitja dotzena de persones més, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi havia al meu costat dient-me que “Estamos en España” i que jo tenia l’obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el gallec només són oficials ‘en sus comunidades’. Vaig respondre-li que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l’espanyol, no pas el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per cert –Crevillente-, en els sobrets de xampú i gel de bany de l’hotel. Hotel Las Palmeras, es diu.

No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que “hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación”. Naturalment, vaig haver de dir-li que l’única persona mancada d’educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: “Váyase usted a la mierda”. Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els verbals com els escrits. Trobo que són l’expressió de la impotència. Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El meu tren cap a Barcelona sortia d’Alacant dintre d’una hora i mitja i si els guàrdies civils volíem fer-me la guitza era evident que el perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van intervenir dient-me que tenia l’obligació de parlar en espanyol. Jo, però, els vaig respondre que no, que no en tenia l’obligació perquè era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País Valencià. També els vaig recordar l’article 14 de la seva Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de naixença. Després s’hi va afegir el guàrdia jurat de l’hotel, que es pensava que m’insultava dient-me “charnego” mitja dotzena de vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m’escoltava. També s’hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes érem els catalans. Arribats aquí, era evident que la discussió havia entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta i, quan van arribar els companys d’Acció Cultural, me’n vaig anar. Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet mans i mànigues per entendre el significat de ‘café au lait’ o ‘kaffee mit Milch’. Però, acostumada com estava que els catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho faria un negre avergonyit de la seva pigmentació-, els racistes espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un “negre” insubmís. I tot per un simple cafè amb llet. Vull remarcar, per altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que demostra que m’entenien perfectament i que els guàrdies civils -fins i tot quan els deia que era català, no pas espanyol- es van comportar amb més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m’hagués mostrat vacil·lant o intimidat, ells s’haurien envalentit i aquesta seria ara la crònica d’un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una persona sent per ella mateixa.

http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/incident_linguistic_a_crevillent.html
http://www.victoralexandre.cat

"Ordenadores para todos"

2008-06-09T12:56:00.000-07:00

La regió espanyola d'Extremadura, situada a la meitat sud de la Península Ibèrica, té l'honor de ser la regió mundial amb la proporció d'ordinadors per alumne més alta del món. De fet Extremadura ja liderava sorprenentment aquesta classificació tecnològica des de fa anys, una dada que fa reflexionar, sobretot si tenim en compte que Extremadura és una de les regions menys desenvolupades de l'Estat espanyol i que més inversions estatals rep -i seguirà rebent, segons Zapatero- per compensar aquesta teòrica "pobresa". Fins i tot el diari econòmic britànic Financial Times s'ha fet ressò en alguna ocasió d'aquest "ratio" increïblement alt d'ordinadors per alumne extremeny.

Ara, però, Extremadura liderarà encara més clarament aquest rànquing. I és que la conselleria d'Educació de la Junta d'Extremadura va informar la setmana passada que tots els instituts d'educació secundària d'aquesta regió dispondran d'aquí poc d'un ordinador per cada alumne, així tal com sona, i fins i tot una pissarra digital interactiva per a tota la classe. Segons la consellera Eva María Pérez, la decisió de passar d'un ordinador per cada dos alumnes, a un per alumne "és un salt qualitatiu fonamental en el model d'aula tecnològica". I va afegir que els ordinadors en qüestió "seran portàtils".

En total, la conselleria té previst adquirir unes 250 pissarres digitals que se sumaran a les 558 ja existents. Pel que fa al "parc" d'ordinadors, és previst que se'n comprin 67.000 unitats, que se sumaran a les 30.000 ja existents avui en dia, i es renovaran així mateix els 3.200 ordinadors del professorat d'institut. La consellera va reconèixer que Extremadura és "capdavantera mundial" en la implantació de les tecnologies de la informació a l'educació.

La conselleria també acaba d'aprovar uns ajuts a fons perdut per a les famílies i estudiants, de cara a que puguin comprar equips informatics particulars i per subvencionar l'accés a Internet tant dels mateixos estudiants com de les seves famílies.

Totes aquestes dades espectaculars contrasten, naturalment, amb les dades que qualsevol alumne dels Països Catalans, sigui del territori que sigui, pot constatar a les aules de secundària del seu institut. La diferència de tracte entre uns i altres és naturalment abismal, però les diferents conselleries d'Educació del Principat, País Valencià i Illes Balears (i els departaments nordcatalans, així com els instituts de la Franja) senzillament no disposen del pressupost necessari per a ni tant sols acostar-se remotament a aquesta proporció d'un ordinador per alumne. Ni molt menys, pantalles tàctils digitals, ni subvencions per a la connexió a Internet.

La despesa sorprèn, no només per innovadora, sinó precisament perquè prové d'una regió que, segons la mateixa administració extremenya, necessita molta inversió estatal. Zapatero ja ha confirmat que Extremadura continuarà essent capdavantera en rebre diners de les arques estatals. Diners que posteriorment hom empra per a donar uns serveis que qui es dedica a omplir aquestes arques estatals, com ara el Principat, el País Valencià o les Illes Balears, no pot oferir als seus ciutadans/alumnes. El que arreu del món es coneix com a espoli o directament atracament a mà armada, a l'Estat espanyol en diuen solidaritat.

Solidaritat és que Catalunya no pugui oferir uns serveis determinats al ciutadà perquè ha de pagar una quota de solidaritat a les arques estatals (com a càstig per ser un territori "massa ric"), i que a canvi els destinataris d'aquests diners (els territoris pretesament "pobres") sí que els puguin oferir. En resum, que els ciutadans de les teòriques "regions pobres" de l'Estat gaudeixen d'uns serveis totalment inabastables per als ciutadans de les teòriques "regions riques", i tot gràcies al magnífic repartiment estatal de la riquesa. Andalusia, per exemple, complementa les pensions dels seus jubilats amb un "extra", per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Catalunya, per exemple, no ho pot fer, per manca de pressupost.

És més, el president Extremeny ja ha dit en reiterades ocasions que no té la més mínima intenció de renunciar a l'actual sistema de finançament, i que en cas que els catalans vulguin deixar de ser espoliats "ens veurem les cares". També ha dit que creu que fer públics els comptes de qui aporta què a aquestes arques és "immoral i injust". Suposem que vol dir que si tothom s'adonés de qui paga i sobretot quant paga, quedaria massa evident l'espoli. Andalusia ja ha expressat moltes vegades també les seves reticències a que valencians i principatins reclamin un canvi en el model del finançament autonòmic.

I tenen tota la raó. I és que qui no protestaria si li caiguessin els calers d'una aixeta i vingués algú a provar de tancar-la, dient que els calers que passen per aquell tub surten de la seva butxaca? L'aixeta no es toca, "agua para todos", però ordinadors per a tots ... els extremenys.

Vosaltres mateixos podeu extreure'n conclusións, es alucinant, aixó s'ha de acavar ja coi, us demano que us en feu ressó, que tots aquells que tinguin blog o fotolog que actualitzin amb la notícia, aquí teniu el link: http://www.racocatala.cat/noticia/extremadura-ordinadors-tothom#article_16703
si no informem nosaltres, aquestes notícies queden tapades pel vel de desinformació espanyolista, tots junts podem, ànims!

info de www.racocatala.cat

"¡Que se mueran de sed!"

2008-05-23T15:23:00.000-07:00

L'alcalde del PSOE de la localitat aragonesa d'Agón (Saragossa) ha estat entrevistat aquesta setmana en una entrevista al diari espanyol Nuevo Alcázar. En una entrevista surrealista, en la que ni s'arriba a citar el nom de l'entrevistat, el batlle d'aquesta petita localitat aragonesa que no arriba ni als 200 habitants es despenja i revela el seu anticatalanisme visceral.

"¡Que se mueran de sed!", "los jóvenes estan hartos de la opresión catalana", "Es muy probable que el pueblo se tome la justicia por su mano y destruyan las tuberías del trasvase y otras instalaciones, si no reciben justa recompensa por las molestias que la Generalitat.", "Me imagino a una familia catalana con el agua a intermitentes". [Que es morin de set! Els joves estan farts de l'opressió catalana. És molt probable que el poble es prengui la justícia pel seu compte i destrueixi les canaleres del transvasament i altres instal·lacions, si no reben la justa compensació per les molèsties de la Generalitat. M'imagino a una família catalana amb l'aigua 'a batzegades'].

En l'entrevista l'alcalde parla continuament dels regidors del poble citant-los com a membres de la seva família i amics ("el meu cosí creu que" ... "el meu amic de tota la vida serà el tinent d'alcalde") i avisa que, si cal, tallarà ell mateix les canonades.

Article extret del racócatalà: www.racocatala.cat

Després s'extranyen del independentisme... apa i que els dongon!

Atacs a la seu d'ERC-Sabadell

2008-05-01T06:51:00.000-07:00

Després de mesos sense actualitzar, avui m'he decidit a fer-ho per denunciar les agressions que en els últims mesos han estat patint ala seu de ERC a Sabadell. En menys d'un any han atacat quatre cops la façana de la seu i aquesta nit passada ja s'han carregat el rètol de ERC com podeu comprovar a la foto. Lògicament no ha sortit ni a Tele5 ni a Antena3 ni a TVE i ningú no se n'ha assabentat, però curiosament cada cop que passe quelcom així a una seu del PSOE o del PP tots els mitjans se'n fan ressò i tothom ho condemna. Vull que us en doneu conta, de la manipulació dels mitjans de comunicació, que ens fan veure només el que els-hi interessa. Quina diferència hi ha entre atacar una seu del PSOE i fer-ho a una de ERC? és tant greu l'una com l'altra però no es així com ens ho fan veure.

be, ja no us foto més la pallissa, només demano que hi reflexioneu. Que tingueu un bon 1 de Maig!

Relat II 2a part.

2008-02-13T12:37:00.000-08:00

Pantalons arrapats de cuir, botes militars brutes, samarreta típica de Metallica i canalleres punxegudes. El pèl llarg i fosc contrastava amb la suau pigmentació de la seva cara, blanca com si no li circules la sang i els llavis impregnats d'un fort negre que feia ritme amb les pestanyes remarcades. Ulls verds i cara de mala llet, sense arribar a semblar antipàtica. Aquesta és la fila que presentava la noia que ara, estava sentada al cantó de la Lorena. Amb una barreja d'estils ben plural, va fer que la Lorena poses precaució i taula de per mig, però no era més que un tic de prejudicis; per dintre, la part més reprimida de la Lorena va eixir contra ella mateixa, amb força, com una espurna de vida, una fogonada de rebuig i revolució que mai avanç havia sentit.
Enveja, la seva part reprimida va rebel.lar-se en forma de enveja; per no poder ser com aquella noia, per no poder superar les seves pors, els seus tabús i obstacles que en el fons savia que només se'ls posava ella, i perquè en el fons aquella noia s'eixia com tot el que ella no havia assolit.
Aquell dia no va llegir ni un mot, aquell dia en el seu interior va plorar, i com les llàgrimes del fènix aquelles gotes en forma de pensament, la van curar i li canviar la percepció del món.

-Que miras?

Es va posar roja, sense adonar-se'n s'avia quedat embadalida observant aquella noia. No sabia que respondre i va dir el primer que li va passar pel cap:

Relat II 1a part.

2008-02-02T15:22:00.000-08:00

El cel blau i net banyat d'un sol omnipresent, contrastava amb l'estat d'ànim de la Lorena. En ple estiu l'única excusa que tenia per sortir de casa era la biblioteca del barri; li agradava llegir i aprendre coses, així que la biblioteca era l'objectiu més comú de les seves passes.
No tenia amics, companys amb qui quedar ni cap amiga amb la qual xerrar de valent i esplaiar-se en el relat del que els seus foscos sentiments dictaven. Profunds. Punyents. I amargs. Plens de la foscor natural que amara la soledat, plens de plors reprimits i somnis ofegats, somnis d'amistat i complicitat. Són els sentiments d'algú que no ha aconseguit assolir la complicitat de l'amistat amb ningú. Que rodejada de gent de la seva edat es troba sola, estranya i desplaçada.
Als disset anys la Lorena es trobava sola, els seus interessos anaven per camins diferents als dels més comuns dels nois de la seva edat i cada cop es refugiava més i més en els llibres. La lectura era el seu refugi, d'una societat on no aconseguia cohesionar.

Tot va canviar el dia que aquella noia es va asseura al seu costat.

Cesk Freixas

2008-01-18T16:22:00.000-08:00

No amaguis la llengua

Cada cop que penso, cada cop que parlo,
cada cop que escric ho faig en català.
Cada somriure, cada mirada,
cada cop que estimo ho faig en català.

S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...

Cada puny alçat dibuixa en l'aire un camí de llibertat,
i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant.
Cada somriure, cada mirada,
cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.

S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...

"I quin mal faig si dic que sóc independentista,
si jo de mal no en sé fer...
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paissatge,
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el da que toquem amb les nostres mans
la nostra absoluta llibertat, i més...
I quin mal faig si dic que vull la independència?"

Humor

2008-01-17T06:40:00.000-08:00

Avui un parell de acudits, llàstima que un sigui en espanyol.

Esto es un niño que le pregunta a su padre:
“¿papa que es la política?”
El padre se queda pensativo y al rato le dice:
“Mira hijo, yo traigo el dinero a casa, así que soy el capitalista”
“Tu madre gestiona el dinero, así que es el gobierno”
“Tu abuelo te vigila para que no te pase nada malo, así que es el sindicato”
“La chica que limpia es la clase obrera”
“Tu hijo mió, eres el que disfruta de todo el beneficio, eres el pueblo”
“Y tu hermano pequeño es el porvenir”
Esa noche el niño reflexiona sobre lo que su padre le a contado y se levanta a media noche ya que su hermano se había echo caca en los pañales, llama a la chica de la limpieza y esta no le contesta, así que se levanta, va al cuarto de sus padre y ve a su madre dormida en la cama completamente sola, así que va a buscar a la chica de la limpieza, abre la puerta y ve a su padre acostándose con la chica y el abuelo mirando por la ventana, ya que nadie se había dado cuanta de su presencia se vuelve a la cama y se acuesta.
Al día siguiente, mientras desayunaban, el padre le pregunta al niño: hijo explícame con tus palabras que es la política
El niño le responde:
“El capitalista explota a la clase obrera, vigilado por el sindicato, mientras que el gobierno duerme, todos ignoran al pueblo y el porvenir esta en la mierda.”

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Seu del UDC...:

I don't want to Miss a Thing, Aerosmith

2008-01-14T13:57:00.000-08:00

I don't want to Miss a Thing

I could stay awake, just to hear you breathing
Watch your smile while you are sleeping
While you're far away dreaming

I could spend my life, in this sweet surrender
I could stay lost in this moment... forever
Every moment spent with you, is a moment I treasure

Don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
Cause I'd miss you baby
And I don't want to miss a thing

Cause even when I dream of you
The sweetest dream will never do
I'd still miss you baby
And I don't want to miss a thing

Lying close to you, feeling your heart beating
And I'm wondering what you're dreaming
Wondering if it's me what you're seeing
Then I kiss your eyes
And thank God we're together
I just want to stay with you in this moment forever
Forever and ever.

Don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
Cause I'd miss you baby
And I don't want to miss a thing

Cause even when I dream of you
The sweetest dream will never do
I'd still miss you baby
And I don't want to miss a thing

I don't want to miss one smile
I don't want to miss one kiss
I just want to be with you
Right here with you, just like this
I just want to hold you close
Feel you heart so close to mine
And just stay here in this moment
For all the rest of time

Don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
Cause I'd miss you baby
And I don't want to miss a thing

Cause even when I dream of you
The sweetest dream will never do
I'd still miss you baby
And I don't want to miss a thing

Don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
Cause I'd miss you baby
And I don't want to miss a thing

Cause even when I dream of you
The sweetest dream will never do
I'd still miss you baby
And I don't want to miss a thing

Don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep, yeah
And I don't want to miss a thing

Ara Mateix

2008-01-12T07:57:00.000-08:00

Avui us dono a conèixer unes boniques línies que en el seu dia va escriure Miquel Martí i Pol i que Lluís Llach va versionar en forma de música celestial.

Ara Mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

d'empeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Hereus d'un temps de dubtes i renúncies... Via Fora Catalans!

Es l'hora de tornar a ser nosaltres mateixos.

2008-01-10T07:21:00.001-08:00

Desperteu Catalans, es l'hora de tornar a ser nosaltres mateixos, es hora de lluitar per el nostre futur com ho vàrem fer en el passat. !!*!!

DESPERTA FERRO!!

Nightwish- I wish I had an angel

2008-01-09T06:51:00.000-08:00

I wish I had an angel

For one moment of love
I wish I had your angel
tonight

Deep into a dying day
I took a step outside an innocent heart
Prepare to hate me fall when I may
This night will hurt you like never before

Old loves they die hard
Old lies they die harder

I wish I had an angel
For one moment of love
I wish I had your angel
Your Virgin Mary undone
I`m in love with my lust
Burning angel wings to dust
I wish I had your angel tonight

I'm going down so frail and cruel
Drunken disguise changes all the rules

Old loves they die hard
Old lies they die harder

I wish I had an angel
For one moment of love
I wish I had your angel
Your Virgin Mary undone
I`m in love with my lust
Burning angel wings to dust
I wish I had your angel tonight

Greatest thrill
Not to kill
But to have the prize of the night
Hypocrite
Wannabe friend
13th disciple who betrayed me for nothing!

Last dance, first kiss
Your touch, my bliss
Beauty always comes with dark thoughts

I wish I had an angel
For one moment of love
I wish I had your angel
Your Virgin Mary undone
I`m in love with my lust
Burning angel wings to dust
I wish I had your angel tonight

I wish I had an angel
I wish I had an angel
I wish I had an angel
I wish I had an angel

365 dies

2008-01-02T18:54:00.000-08:00

Be, la gent diu que hem deixat enrere un any i que ara iniciem un nou calendari de 365 dies. En realitat això dels anys es una tonteria, no es més que una manera de compatibilitzar els dies, i del 31 de Desembre al 1 de Gener no canvie absolutament res, tot i això ho celebrem com si panses quelcom diferent, doncs no amics. Però per atípic i antisocial que sigui, sóc persona i les mateixes tendències que hem fan atípic als ulls de la gent, ara hem fan ser un melancòlic més i per tant faré com molts altres i repassaré a grans trets el que han donat de si aquests últims 365 dies.

El primer que recordo de l'any 2007 es que tenia prohibit sortir de casa amb ningú que no fos el Xavi_The_Killer i sota vigilància contínua. La causa era la "mala influencia" de uns coneguts meus i especialment del Killyan, el que més be m'hi portava i persona que m'ha ensenyat força coses, al final hem va fer més be que mal, tal com deien... Espero que algun dia pugem tornar-nos a sentar junts amb una cervesa a la mà; Després de un primer trimestre escolar força positiu, la manca de llibertat a les llargues vacances de nadal, va fer-me defallir i tornar de nou al tantsemenfotisme, i així van anar els següents dos trimestres, amb el conseqüent suspens.

Un cop passada la tempesta negra, va despertar-se en mi una creixent necessitat de reivindicar-me com a ciutadà lliure que sóc i de defensar la meva terra de colons i opressor, vaja que la meva consciencia política es va revelar amb tota la força i això hem dugué a afiliar-me a les JERC i posteriorment a ERC, des de llavors cada dia estic més convençut dels meus ideals i de que som catalans, ara ningú hem detura el català ni hem fa parlar castellà, s'han acabat els dies de vergonya i inferioritat, Catalunya es una nació que es mereix un estat!
Curiosament el dia que vaig entrar a formar part de JERC, va ser el dia 27 de febrer o sigui el dia del meu aniversari, el dia que feia 18 anys.

Un altre esdeveniment que marque el 2007 com un any especial, fou el viatge de final de curs que vam fer a Roma. Italia sempre m'ha cridat l'atenció i des de que vam anar a Roma estic enamorat d'aquesta ciutat a la qual se que un dia tornaré i en la qual no m'hi desagradaria viure-hi. Van ser uns dies especials, en els que tot i la meva soledat vaig passar-m'ho be i en tinc un grans records; per exemple el dia que vaig anar de compres per Roma amb el Marcel, Clara Alba i companyia, la veritat es que jo en aquest grup hi pinto i pintava ben poc però es un dels records més vius i alegres que tinc d'aquells dies a Italia, la veritat es que no hi estava gens malament amb aquella gent. També recordo els sopars al restaurant aquell proper al Hotel Sonyia on vam anar a raure, el Coliseu, la fontana di Trevi... moltes coses, van ser dels millors dies que he passat.

Un altre tema important és el fet de repetir curs. Un altre curs igual que l'anterior no l'hages pogut suportar així que vaig decidir canviar de escola, i ja que hi érem, anar a una on no tingués que fer servir la calculadora. I així és com vaig anar a parar al col.legi Les Heures i a la classe de Llatí de la professora Camí, a les estrambòtiques lliçons d'Història del Fono i a una classe que va més enllà de les parets i s'uneix amb la del cantó per formar un grup força compacte i agradable. El cert es que en tres mesos només he rigut i he conegut bona gent a l'escola, la gran majoria son admirables, bona penya i estan bastant units. Però hem temo que si no hi fico més de la meva part això serà com sempre i no aconseguiré calar. Ho haurem de estudiar...

També hi ha hagut moment tristos, els que més recordo són els dies de captiveri durant els quals vaig plorar per últim cop, els fets amargs d'estiu, acabar de deixar enrere alguns amics, repetir curs i últimament el desencant amb certs sectors polítics.

Faig un punt i a part dedicat a dos persones que se'l mereixen, la Noemí i la Mercè. La Noe ha esdevingut durant l'últim curs i part de l'altre algú mol important i que crec que sempre tindre present i la Mercè ha passat de ser una professora especial a ser una amiga, li desitjo molta sort d'ara endavant perquè se la mereix tota.

Be, hem penso que a grans trets es això, ha set un any intens en el que he descobert moltes coses, m'he reafirmat en jo mateix, m'he acceptat, he après moltes coses, he conegut molta gent des de el primer dia fins al últim i acabo l'any tenint clars els meus amics, que no van més enllà de la modesta xifra d'1, però que és suficient Xavi; també he aprés que el meu millor amic sóc jo mateix i que m'agraden molt els AC/DC.

Crying, Aerosmith

2007-12-25T11:41:00.000-08:00

CRYING

There was a time
When I was so brokenhearted
Love wasn't much of a friend of mine
The tables have turned, yeah
'Cause me and them ways have parted
That kind of love was the killin' kind
All I want is someone I can't resist
I know all I need to know by the way that I got kissed

I was cryin' when I met you
Now I'm tryin to forget you
your Love is sweet misery
I was cryin' just to get you
Now I'm dyin' 'cause I let you
Do what you do-down on me

Now there's not even breathin' room
Between pleasure and pain
Yeah you cry when we're makin love
Must be one and the same

It's down on me
Yeah, I got to tell you one thing
It's been on my mind
Girl I gotta say
We're partners in crime
You got that certain something
What you give to me
Takes my breath away
Now the word out on the street
Is the devil's in your kiss
If our love goes up in flames
It's a fire I can't resist

I was cryin' when I met you
Now I'm tryin to forget you
your Love is sweet misery
I was cryin' just to get you
Now I'm dyin' 'cause I let you
Do what you do to me

'Cause what you got inside
Ain't where your love should stay
Yeah, our love, sweet love, ain't love
'Till you give your heart away
I was cryin' when I met you
Now I'm tryin to forget you
Your Love is sweet misery
I was cryin' just to get you
Now I'm dyin' just to let you
Do what you do what you do down to me, baby, baby, baby

I was cryin' when I met you
Now I'm tryin to forget you
Your Love is sweet misery
I was cryin' just to get you
Now I'm dyin' 'cause I let you
Do what you do down to, down to, down to, down to

I was cryin' when I met you
Now I'm tryin to forget you
Your Love is sweet
I was cryin' when I met you

Relat

2007-12-17T08:38:00.000-08:00

Es fosca nit, la llum de la lluna es intensa i es reflecteix en el rellotge del tètric campanar del barri vell, on les manetes gòtiques marquen les sis del matí d'un dia que neix . Un home camine lentament per un carrer estret i brut, quasi un carreró; vesteix amb sabates negres, texans també negres i estripats, suportats per un cinturo tapat per la samarreta roja de Ferrari que es va comprar ahir a les parades dels gitanos; l'home és alt, amb melena estil Beatle de color fosc, els ulls negres com la mateixa foscor del carrer, de complexió fibrada però prim. Davant d'ell, a només uns metres una noia camine decidida cap a casa seva després de una nit de alcohol i diversió, és decidida, no té cap por perquè es sent superior en un barri on la gent es pobra i inferior a ella, en un barri que per voluntat del destí ha anat a raure-hi i del que marxarà el més aviat possible; físicament és d'estatura petita, rossa amb uns ulls blaus a conjunt, uns llavis prims i curts, fisonomia bonica i uns pits ferms i segurs. En la seva roba predominen els colors blancs i rosa, és el que es coneix col.loquialment com una "pija", engalanada amb polseres i alguna que altra joia.
Per fi arrive al la cantonada del seu carrer, llavors obre la bossa, baixe el cap per buscar alguna cosa i sense tenir temps a res, el noi de la camissa roja nota com alguna cosa travessa el seu estómac, baixe la mirada a la part que li comença a rajar sang i veu que un ganivet de cuina li travesse la par frontal i li surt pel lateral, la ferida és greu i avanç de caure de dolor, veu la cara de la seva agressora: somriu, els seus bonics ulls blaus desprenen odi i alegria alhora que unes notes sàdiques li descobreixen com la noia n'està gaudint del moment.
Mesos després, després de molts dies al hospital guarint-se de una ferida quasi mortal per la qual va estar a punt de morir, es troba davant de un jutge, un abogat i un d'ofici que algú li ha assignat; passeja la vista per la sala i per primer cop des de la ganivetada, torna a veure la cara de la noia bonica, amb els seus ulls blaus que ara deixen caure generoses llàgrimes, tot va mol ràpid, ell és l'acusat i se l'acuse violació, finalment i després de no gaires deliberacions del jutge i moltes llàgrimes de la noia bonica, és sentenciat a un any de presó per temptativa de violació; el seu relat dels fets no convenç a un mal Jutge que influenciat per prejudicis condemna al home que te davant amb trets facials foranis i morens, tampoc ajuda que l'acusat superés la vergonya i acceptes davant de la sala que té novio i és gai. I la noia somriu, amb els mateixos ulls que van somriure aquella nit.

NO AL TANCAMENT DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

2007-12-15T12:47:00.000-08:00

El tancament de les emissions de TV3 al País Valencià ha causat la reacció dels qui volen rebre el canal al País Valencià, que ja han fet diverses concentracions en protesta de l'actitud de la Generalitat Valenciana. Ahir al vespre, tres-centes cinquanta persones es van concentrar a la plaça Major d'Ontinyent, unes cent cinquanta ho van fer a la plaça de la Mare de Déu de València i un centenar més també van protestar a la plaça de l'Ajuntament de Sueca.

Avui se n'ha convocat una altra mitjançant internet i SMS a les 20.00 a la plaça de la Muntanyeta d'Alacant. Per al dissabte 22 Acció Cultural del País Valencià ha convocat més manifestacions: al carrer Major de Castelló de la Plana i a la plaça de l'Ajuntament de Gandia.

A les concentracions que es van fer ahir, com a la que s'havia fet abans d'ahir a la Facultat de Filologia de la Universitat de València, es va condemnar el tancament dels repetidors des d'on s'emet TV3 al País Valencià, però a València també es va reclamar un canvi en el model de gestió de Canal 9 perquè es convertís en 'una televisió pública en valencià i de qualitat'.

El procés per tancar el repetidor de Montdúver també avanca

D'una altra banda, si dimecres Acció Cultural del País Valencià s'assabentava a través d'una notificació del jutjat de Castelló que disposava de cinc dies per a presentar al·legacions contra el tancament del repetidor de TV3 del Bartolo, ahir va rebre un comunicat del jutjat de València que diu que té temps fins dilluns per al·legar contra el tancament del repetidor del Mondúver (la Safor). És a dir, un cop anul·lades les emissions de la Carrasqueta, a Alacant, avança el procés perquè TV3 es deixi de veure a tot el País Valencià.

Segons Acció Cultural, el tancament dels repetidors del Mondúver i del Bartolo pot ser imminent. L'entitat tem que el govern valencià el pugui fer efectiu abans de finals d'any.

VilaWeb: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2667296

Welcome to the jungle, Gun's Roses.

2007-12-09T14:17:00.000-08:00

Avui una cançó que he descobert fa mol poc de un grup que he descobert musicalment també fa mol poc, Gun's Roses i que tant la cançó com el grup són espectacular-ment sublims.

Welcome to the jungle!

We've got fun 'n games
We got everything you want
Hard, we know all the names
We are the people that can find
Whatever you may need
If you got the money, honey
We got your disease

CHORUS:

In the jungle
Welcome to the Jungle
Watch it break it to your
shana na na na na na
knees, knees
I wanna watch you bleed

Welcome to the jungle
We take it day by day
If you want it you're gonna bleed
But it's the price you pay
And you a very sexy girl
Thats very hard to please
You can taste the bright lights
But you won't get them for free
In the jungle
Welcome to the jungle
Feel my, my, my, serpentine
Wow, I, I wanna hear you scream

Welcome to the jungle
It gets worse here everyday
Ya learn to live liea an animal
In the jungle where we play
If you got a hunger for what you see
You'll take it eventually
You can have anything you want
But you better not take it from me

CHOURUS

And when you're high you never
Or ever want to come down, YEAH!

You know where you are?
You're in the jungle baby
You're gonna die
In the jungle
Welcome to the jungle
Watch it bring you to your
sha na na na na na na na
knees, knees
In the jungle
Welcome to the jungle
Feel my, my, my, serpentine
In the jungle
Welcome to the jungle
Watch it bring you to your
sha na na na na na
knees, knees
In the jungle
Welcome to the jungle
Watch it bring you to your
knees, knees
In the jungle
Watch it bring you to your
It's gonna bring you down-HA

Pasat Present i Futur

2007-12-06T07:29:00.000-08:00

Avui una cançó per aquells que es consideren els meus amics, per aquells que jo els considero com a tal, per aquells amics que sabent-ho o sense saber-ho ma'n fallat, per aquells que mai ho han fet, per aquells amics de fa un any, per els que ja no hi son, per els que sa'n oblidat de mi, per els que encara son al meu costat, per els que han de venir, per els que han de marxar i sobretot per aquells que sempre seran al meu costat:

¿Dónde empieza y dónde acabará el destino

que nos une y nos separá?
Yo estoy sola en el hotel, estoy viendo amanecer
Santiago de Chile se despierta entre montañas
Aquí retoca la guitarra en la 304 un gato rebelde
que anda medio enamorao de la señorita rock ´n´ roll
aunque no lo he confesadoeso lo sé yo

Son mis amigos, en la calle pasabamos las horas
son mis amigos por encima de todas las cosas

Carlos me contó que su hermana Isabel
la echaron del trabajo sin saber porqué
no le dieron ni las gracias porque estaba sin contrato
aquella misma tarde fuimos a celebrarlo
ya no tendrás que soportar al imbécil de tu jefe
ni un minuto más
Son mis amigos, en la calle pasabamos las horas
son mis amigos por encima de todas las cosas
son mis amigos

Alicia fue a vivir a Barcelona
y hoy ha venido a mi memoria
Claudia tuvo un hijo tuvo un hijo
y de Guille y los demás ya no sé nada

Son mis amigos, en la calle pasabamos las horas
son mis amigos por encima de todas las cosas
son mis amigos, en la calle pasabamos las horas
son mis amigos por encima de todas las cosas
son mis amigos

El Nacionalisme Espanyol Impune a València.

2007-11-30T07:35:00.000-08:00

Imatge de l'atemptat a la seu del Bloc el 9 de Octubre

La matinada de Dimecres a Dijous, un grup feixista, atacà la seu de ERPV ( Esquerra Republicana dels País Valencià ), l'atemptat consistí en un artefacte explosiu que col·locaren a la porta i que contenia cargols i boles de ferro, del que es dedueix que l'intenció era fer el major mal possible; l'artefacte causà desperfectes a la porta de vidre de la seu i als cotxes que estaven aparcats al davant; d'experiència no és nova, ja que no és el primer atemptat d'aquestes característiques que pateixen a València, on des de l'inici de la transició, aquells que defensen la veritat de les arrels del PV, han set perseguits, atemptats i agredits, un exemple és l'atemptat que va patir el dia 9 de Octubre la seu del Bloc a València. Des de ací la meva condemna als feixistes, i el meu complet suport a ERPV i tots aquells que lluiten per els Països Catalans.

Però curiosament, no es te notícia de que cap jutge hagi ordenat la detenció dels autors per terrorisme ni tampoc es parle als mitjans de comunicació de perill social i per el futur de espanya i la seva unitat que tenen aquesta gent, no veig que els programes manipuladors de algunes cadenes parlin i s'exclamin de com pot ser que s'ataqui la seu de un partit polític com van exclamar-se quan dos nois de Girona, van cremar una foto i no se vosaltres, però ami hem fa l'efecte que és més il.legal atacar una seu amb un artefacte explosiu que cremar una foto d'aquells que un dia ens van matar els pares.

CATALANS DESPERTEU, ESPANYA ENS MARGINA.

Foto que NO va del Rei, oi?

PROU INJUSTÍCIA, LA SOLUCIÓ: SER NOSALTRES MATEIXOS !!*!!

Van Halen, You Really Got Me

2007-11-27T14:34:00.000-08:00

Girl, you really got me now

You got me so I don’t know what I’m doin’

Girl,you really got me now

You got me so I can’t sleep at night

Girl, you really got me now

You got me so I don’t know where I’m goin’, yeah

Oh girl, you really got me now

You got me so I can’t sleep at night

You really got me

You really got me

Please, don’t ever let me be
I only wanna be by your side
Please, don’t ever let me be
I only wanna be by your side

Girl, you really got me now
You got me so I don’t know what I’m doin’
Ah girl, you really got me now
You got me so I can’t sleep at night

Girl, you really got me now
You got me so I don’t know where I’m goin’, yeah
Oh yeah, you really got me now
Got me so I can’t sleep at night

You really got me
You really got me
You really got me
Oh oh oh

Alfons López Tena.

2007-11-08T05:35:00.000-08:00

Dependencia o independencia de Catalunya

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.

Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).

Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?

Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.

Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.

Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).
El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los ‘diferentes’ no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.

Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.
Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.

España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.
Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.

Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.

Article Publicat originàriament en castellà al diari Público editat a Madrid. 16 d'octubre de l'any 2007.

Córdoba, 974 d.C.

2007-10-25T13:18:00.000-07:00

Una ambaixada de cristians d'Ifrang ( Alfranj, Catalunya ) es va presentar per veure el califa, aquest els va voler omplir de por mostran-los la magnificència de la seva reialesa. Va fer posar una catifa desde la porta de Córdoba fins a la porta del seu palau de Mandinat Al-Zahara, col.locà a dreta i esquerra del camí una doble fila de soldats que portaven desenbeinats uns sabres amples i allargats que sostenien fent-los tocar per la punta.
Per ordre del sobirà, els diputats van avançar sota aquest passatge cobert. La por que els causà aquesta representació va ser gran, i així van haver de fer camí fina la porta de Mandinat Al-Zahara. Des d'aquesta porta fins al lloc on havia de tenir lloc l'audiència, el califa havia fet cobrir el sol de peçes de brocat i feu col.locar en certs indrets diganataris que haurien pogut ser considerats reis, perquè seien en magnífics setials i vestien de brocat i de seda.
Els diputats, cada cop que veien un d'aquests dignataris, es posternaven, perquè s'imaginaven que es tractava del califa; però els era dit: "aixequeu-vos, no és sinó un esclau entre els esclaus".
Arrivaren finalment a un pati amb el terra cobert de sorra, al mig hi havia el califa amb vestits grossers. Seia a terra amb el cap baix; al davant tenia l'Alcorà, un sabre i un foc encès.
"Vet aqui el monarca" fou dit als ambaixadors, que es posternaren.
El califa alçà la vista cap a ells i, abans que haguessin pogut pronunciat cap paraula, els digué: "Al.là ens ha ordenat que us conformeu amb aixó", i els mostrà l'Alcorà. "Si us hi refuseu, us hi forçarem amb aixó", i els mostrà el sabre; "i, si us matem, anireu a parar allà", i els mostrà el foc.
Els enviats s'ompliren de por i, per ordre d'ell, foren reconduïts sense que haguessin pogut pronunciar cap paraula. Signaren la pau i es sotmeteren a totes les condicións exigides pel sobirà.

Crònica de Muhiyi'd-Din Ibn Al-Ara.

Foto de Família

2007-10-20T16:19:00.000-07:00

I ací tenim la foto de família dels pallassos que conformen l'actual i ridícul panorama polític espanyol, tots mol monos.

Colon-Itzadors

2007-10-18T04:49:00.000-07:00

Avui vull parlar del "Dia de la Hispanidad": que es, que signifique aquest dia? que es conmemore? que celebren els espanyols el 12 de Octubre?

Doncs fàcil i senzill, el 12 de Octubre de 1492 Cristobal Colon va arrivar a America, a partir de llavors i segint la tradició espanyola, van colonitzar les ameriques, van imposar-hi el seu idioma i la seva cultura i van matar als natius d'aquelles terres i seguint un altra tradició mol arrelada als costums espanyols ( deu ser tradició ) els-hi van robar cantitat de recursos, així el "Reino de España" es va enriquir com sempre ha fet a costa dels altres pobles. Al video de adalt ho veureu clar i ademés veureu l'ignorància i prepotencia que encara conserven els espanyols, imperialistes per genetica.

Seleccións

2007-10-13T15:13:00.000-07:00

La selecció espanyola es per a mi un tema complicat, veureu: a mi m'agrada molt el futbol, sempre he set del Barça i del Lleida, sempre, com a bon cule he estat antimadridista ( tinc amics del marid eh ) i per inèrcia i per herència sempre he animat la selecció espanyola, he celebrat els seus gols i m'he cabrejat amb les derrotes, he celebrat els passes de fase als mundials i inclús vaig plorar quan el Raúl va fallar el penal contra França a quarts de final de la Eurocopa del 2000.
D'això ja en fa uns quants anys, set per ser mes exactes i jo llavors en tenia onze, una edat en la que evidentment, no tenia cap ideari polític ni cap guia de sentiment nacional mes enllà del que el meu pare hem proporcionava ( ull! deixo clar que el meu pare es català i independentista, i si no fos per ell, jo avui no seria a les JERC ) així que si el meu pare hem deia que aviam de anar amb "la roja" jo no ho dubtava i com bon apassionat del futbol els animava i sentia que hem representaven i que era el meu equip. Ara les coses han canviat, en aquests set anys soc mes conscient de la realitat, estic lluitant per Catalunya i dic pestes de espanya, i se'm planteja el problema que devem tenir molts i molts futboleros com jo: amb qui anem al mundial si no es amb espanya?¿ si, es cert que la selecció aquesta es la que represente els nostres opressors però també hi ha el Xavi Puyol Iniesta Cesc... jugadors catalans o del Barça, que els sento aprop i als quals els hi tinc molt d'afecte, i aquí hi ha el problema, que els catalans no tenim representació, no tenim selecció i que hem de fer als mundials? perquè no es el mateix viure un mundial en la que vas amb una selecció que simplement veien bon futbol ( que també esta be ).
Últimament, poc a poc vaig deixant de banda la "seleccion", però no puc evitar entristir-me quan veig al Xavi fen bones passades, el Cesc fen de les seves pel camp o el meu ídol Carles Puyol defensant la samarreta roja.

AC/DC

2007-10-12T07:26:00.000-07:00

Res mes, simplement recordar i honorar la millor banda de rock de tots els temps

Diumenge Sagnant

2007-10-02T14:35:00.000-07:00

"¡Señor!
Nosotros, trabajadores de San Petersburgo, nuestras mujeres, nuestros hijos y nuesstros padres, viejos sin recursos, venimos, ¡oh Zar!, para solicitarte justicia y protección. Reducidos a la mendicidad, oprimidos, aplastados bajo el peso de un trabajo extenuador, abrumados de ultrajes, no somos considerados como seres humanos, sino tratados como esclavos que deben sufrir en silencio su triste condición, que pacientemente hemos soportado. He aquí que ahora se nos precipita al abismo de la arbitrariedad y la ignorancia. Se nos asfixia bajo el peso del despotismo y de un tratamiento contrario a toda ley humana.

Nuestras fuerzas se agotan, ¡oh, Zar! Vale más la muerte que la prolongación de nuestros intolerables sufrimientos. Por eso hemos abandonado el trabajo y no lo reanudaremos hasta que no se hayan aceptado nuestras justas demandas, que se reducen a bien poco, pero que, sin ello, nuestra vi da no es sino un infierno de eterna tortura.

En nuestro primer requerimiento solicitábamos a nuestros patronos que tuvieran a bien interiorizarse de nuestras necesidades. ¡Y lo han rechazado! Hasta el derecho de discutirlas nos ha sido negado, so pretexto de que la ley no nos lo reconoce.

La demanda de ocho horas de jornada también fue tachada de ilegal, así como la fijación de salarios de común acuerdo; (...)

Todas estas reivindicaciones han sido rechazadas por ilegales. El solo hecho de haberlas formulado ha sido interpretado como un crimen. El deseo de mejorar nuestra situación es considerado por nuestros patronos como una insolencia.

¡Oh, Emperador! Somos más de 300.000 seres humanos, pero sólo lo somos en apariencia, puesto que en realidad no tenemos ningún derecho humano. Nos está vedado hablar, pensar, reunirnos para discutir nuestras necesidades y tomar medidas para mejorar nuestra situación. Cualquiera de nosotros que se manifieste en favor de la clase obrera puede ser enviado a la prisión o al exilio. Tener buenos sentimientos es considerado un crimen, lo mismo que fraternizar con un desgraciado, un abandonado, un caído. (...)

Tú has sido enviado para conducir al pueblo a la felicidad. Pero la tranquilidad nos es arrancada por Tus funcionarios, que no nos reservan más que dolor y humillación.

Examina con atención y sin cólera nuestras demandas, formuladas no para el mal sino para el bien, nuestro bien, Señor, y para el Tuyo. (...)

Rusia es muy vasta y sus necesidades demasiado múltiples para que pueda ser dirigida por un gobierno compuesto únicamente de burócratas. Es absolutamente necesario que el pueblo participe en él, pues sólo él conoce sus necesidades. No le rehuses el socorro a Tu pueblo. Concede sin demora a los representantes de todas las clases del país la orden de reunirse en Asamblea. Que los capitalistas y los obreros estén representados. Que los funcionarios, los clérigos, los médicos y los profesores elijan también sus delegados. Que todos sean libres de elegir a quienes les plazca. Permite para ello que se proceda a la elección de una Asamblea Constituyente bajo el régimen del sufragio universal. (...)"

Aquest text, es el manifest que el poble rus va redacta i que anava dirigit al Zar Nicolau II, en la manifestació pacífica el 22 de Gener del 1905, fixeu-vos que no demanen res exagerat, sinó unes simples millores laborals que no arriven mínim, i la manifestació, va ser totalment pacífica... i que va passar? 300 morts ( sinó molts mes ) 300 morts a causa de la resposta repressiva de les autoritats ruses a una manifestació de humils treballadors ue només demanaven un mínim de dignitat, s'en va anomenar Diumenge Sagnant. Finalment al Octubre del mateix any, Nicolau II feu públic el conegut Manifest d'Octubre i acceptà unes millores laborals.

Ara os preguntareu perquè trec aquest tema, bé doncs els fets d'aquests últims dies amb la crema de fotos del nostre "estimat" rei i la repressió exagerada de l'estat, m'a recordat la situació del Diumenge Sagnant. no, no dic que pasi el mateix ni que tinge que pasar quelcom així, però m'ho ha recordat i he pensat que estaria be que la gent sapigues aquest capítol de la història, Diumenge Sagnant.

Vilajoyosa-Lleida

2007-10-01T07:44:00.000-07:00

Doncs bé, 6a jornada de la lliga de fútbol a 2a B, Vilajoyosa 3-1 Lleida, que hi farem companys... dissabte que ve tots a veure el Lleida contra el Girona, a les 16:30 al 33. Visca el Lleida

codi de format: Xavithekiller

Antinmonàrquic

2007-09-30T08:25:00.000-07:00

Jo també sóc Antimonàrquic, si senyor, el que mes m'ha agradat de tot aquesta foguera de retrats del rei, es que per fi, la gran majoria de catalans anem a una i estem tots d'acord en alguna cosa, la gent està sortint al carrer i diu sense embuts el que pensa, això es el que necessitem: Unitat, per enèsim cop demano a traves d'aquest bloc, que deixem de banda les petites diferències i que prioritzem el sobiranisme per sobre de les ideologies importants, però secundaries.

Tots junts podem cremar molt més que unes simples fotografies !!*!!

Gaudeix/Lleida-Denia/Vergonyós

2007-09-23T12:21:00.000-07:00

Si si, tal com ho veieu, Coca-cola en català... gaudiu-ho. Aquesta imatge pertany al bar que hi ha al camp d'Esports i el típic eslògan d'enjoy, esta en català. Visca!

Bé, anem al partit:

Ha set un partit mes, un partit d'entre tants al camp, però avui l'espectacle, ha estat a les grades, nem a pams...

La jornada ha iniciat amb un bonic acte per part dels Ilegetes, han estes una pancarta amb l'eslògan: Una Nació, una Selecció; en reivindicació al dret de la selecció catalana a poder jugar quan vulguem i contra qui vulguem, també hem cridat consignes, entre d'altres el propi eslògan.

El partit ha estat be, però com ja he dit, no ha set res d'extraordinari, així ho reflecteix lo marcador final: 1-0 i gràcies. El que no m'ha agradat gens del partit, però gens, ha set la poca intel.ligéncia i la nula educació de dos o tres personatges que tenia al meu darrera, ja que al començar la segona part, al porter rival li tocava jugar al la part nord del estadi i allí, just darrera de la porteria, estàvem nosaltres i els energumens, que al veure que el porter es deia Paco, han decidit amargar-li l'existència al pobre home, que ha tingut que patir insults i humiliacions durant tota la segona part, i després quan s'an cansat de rallar-lo, han començat a dir guarrades sobre la linier, que ja hem direu que els-hi ha fet per a que li diguin de puta cap en dalt... i a sobre algun que altre afeccionat s'a afegit a l'espectacle esporàdicament... en fi, el que he dit, un espectacle si, però vergonyós. Finalment i devant de la vergonya a que s'em relaciones amb aquesta gent, he optat per desplaçar-me unes cadires mes enllà. Sincerament, així no portarem el Lleida a 2A, no crec que sigue el ambient apropiat.

Visca el Lleida!!

PD: He de afegir que sense la ajuda del XaviTheKiller aquesta crónica no fora possible, Gràcies!

U.E. Lleida

2007-09-14T07:36:00.000-07:00

Bones a tots i totes, avui hos vull parlar de la U.E.Lleida, l'equip de la nostra ciutat es un equip que es mante a 2a divisió B, es un equip "pupes" com el Atletico de Madrid, es un equip inestable historicament, però també es un equip que ha pogut escriure pagines d'Or com cuan va ascendir a 1a divisió o va guanyar al Barça i al Madrid. Tot i la seva mediocritat, te una de les millors plantilles de la categoria i esta cridat ( com cada any ) a ser el equip a batre i a ascendir a 2a A, i ademés ixe any ha començat esplendidament, amb bon peu, guanyant 7 de 9 punts, per mi es lo meu equip, i com a tal l'animo i vaig a totes amb ell ( tot i que hi ha cops que no es pot ) així que compays i companyes... Visca el Lleida!!

per cert, hi ha una web en la que hi ha tots els equips de 1a 2a i 2aB, i el que es fa es votar al teu equip, pots votar-lo cada dia. es una tonteria, pero hi ha certa competitivitat, ací os deixo lo link per a que pogeu votar al Lleida: Link U.E.Lleida

Vinga Lleidatans, tots amb la U.E. Lleida!!

Crónica del 10 11 i 12

2007-09-12T05:47:00.000-07:00

Aquets últims tres dies han set diferents en la meva vida personal, principalment per dos motius: la diada de Catalunya i l'inici d'un nou curs.

Dilluns al matí hem vaig llevar ben content, perque per fi havia pasat el Diumenge ( els odïo! ) i perque aquell dia començave un seguit de dies intensos que s'iniciaren amb l'entrega floral de les JERC a l'antic monestir del Roser, fortí on mes de 700 catalans i catalanes moriren defensant Lleida de l'invasió franc-espanyola, ací teniu un link on t'ho explique perfectament ( Ofrena al Roser ).
Per la nit vaig fer l'última escapadeta de l'estiu i vaig sortir amb uns cuants Jerkis, m'ho vaig pasar mol be eh! Camps Isma Ori Mine Silvia va estar be ;) Silvia: Cuida't..xD.

11-Septembre, després de una nit de "desmelene" i birra, vaig aconseguir alçar-me del llit i preparar-me per anar a la plaça de la Paheria, on uns cuants JERC hens sumariem a la manifestació unitaria convocada per Lleida Treballadora, i allí vaig coneixer cara a cara la encarnació del sectarisme mes ranci: Cup i Ajll, si si ells altra volta, cada cop hem semblen mes crios i inconscients. Van rebentar l'acte no deixant parlar al representatn de LLTreballadora amb crits i cant independentistes, si si mol be en aixó estem d'acord: Visca Catalunya !!*!! peró si no estem units no ho farem, així que si volen ser uns sectaris alla ells, espero que quedin ben sols! CUP, no us deixeu influenciar per el sectarisme irracional de cuatre imbécils del Ajll. També hem vull queixar per aquesta diada descafeinada que no hem sapigut portar be i per altra banda que la gran majoria de mitjans no informe sobre el fet de que aquest any es cumpleixen 300 de la caiguda de Lleida, Centralisme NO!! esperare al 12 de Octubre, sera l'oportunitat de corregir els errors.

I per fi la data mes esperada: l'inici del curs, i perque es especial os preguntareu, doncs mol fácil, inicio el curs en un altre institut, un institut totalment diferent al que he "estudiat" durant tota la meva educació fins al moment.
Quins nervis... uffff m'he aixecat ben d'hora, no fos cas que arrives tard...xD i esclar, tan matinar he arrivat 40 min. avanç... i que faig amb 40 min.?¿ doncs enganxinar! m'he pasat 30min. pasejant per Ricard Vinyes enganxan enganxines de les JERC i fins-hi tot m'han feliçitat per la tasca i el meu amor al país.
Un cop dins l'aula ja tot ha anat millor ( han dit el meu nom en español... ¬¬') pero apart d'aixó tot mol be, fins-hi tot m'he endut una sorpresa i aquest curs pot ser que no faci tantes asignatures com hem pensava.. HAHAHA! aixó si, fare historia de Catalunya, BrutaL !!*!!

I be fins ací ixes cróniques que de segur no llegiu i els que ho haguin fet, ja estaran dormint...xD pero bé, ere quelcom que desitjava treure i si no agrade os foteu, debaix teniu un bonic espai on deixar les crítiques ...xD hehehhe!!

Visca la Terra Lliure!!
Visca la Terra Lliure!!
Visca Visca Visca, Visca TERRA LLIURE !!*!!

Condol

2007-08-28T07:34:00.000-07:00

El meu sincer condol als familiars i amics de Antonio Puerta així com a tot el sevillisme.

Suïcidi, Assasinat

2007-08-26T07:43:00.001-07:00

En Pau eixia estirat al llit, a la seva cambra i sentint el nou disc que havien tret els Trets, el seu grup de música preferit. Mentre sentia de fons la veu del cantant Carles, el seu cap funcionava a tota llet; perquè la Claudia no m'ha trucat?¿ li he deixat deu missatges i ja han passat quatre dies... realment esta tan cabrejada?¿ tampoc es per a tant... potser li ha passat alguna cosa, potser ha perdut el movil...

La nit del dissabte ell i la Claudia van assistir a una festa en la que els va convidar el Tomas, un conegut del bar en el que solien anar amb els amics, van estar rient, van beure, van anar passant els porros i l'alcohol, i poc a poc l'ambient es va anar caldejant, de cop i volta en Pau es va trobar la Vanesa damunt, no hi va poder fer res, quan se'n va adonar, aquells llavis rojos van fregar els seus i ella se li va llençar damunt, i tot i que la seva reacció fou d'apartar-la, va deixar-se vèncer i li va seguir el joc... poc després i sense saber encara que havia passat, es va trobar seguint la Claudia cap al replà de l'escala, demanant perdó, demanant disculpes, suplicant i donant explicacions. Ella li va tancar la porta de l'ascensor a la cara i aquell, va ser l'últim cop que la va veure.
I ara ella no responia les seves trucades, tenia el movil apagat i el diumenge se'n havia anat amb els seus pares a Sant Climent d'Urús, un poblet de la Cerdanya, així que tampoc podia trucar-la al fixe, tot plegat era estresant, i ja feia dos dies que no sortia de casa.
Un soroll llunya però estrident, el va fer baixar de la lluna i el va avisar de que algú estava trucant, va fotre un bot del llit i va córrer en direcció al menjador.

-Si ¿?
-...
- hola? - insistí el Pau
-Pau.. sóc l'Alba
-aah...- l'Alba era una pesada de la classe, era amiga de la Claudia, però no massa, que devia voler?- hola, que dius..?
- em.. esque.. no ho saps oi..?
- el que? que passa, te a veure amb la Claudia?
-... - es va formar un llarg i tens silenci
- ..si, hem de quedar Pau
- però que passe? no tinc ganes de sortir, digues el que t'ha dit i prou.
- no m'ha dit res, de fet, de fet...- la veu de l'Alba s'esquerda en les últimes síl.labes i es va talla la comunicació -
- ..............
-Merda!!

Va penjar el telefon amb un fort cop i es va deixar caure al sofà. que passava? que volia dir-me l'Alba? que li passe a la Claudia?; peque ara si, ara n'estava convençut de que quelcom greu estava passant. I la merda del telefon no es quede amb els números de les trucades i ell no tenia el número de l'Alba, que faig!? Va tornar a trucar a la Claudia, la veu d'una maquina li comunica que la Claudia tenia el movil apagat... -que faig que faig?..- va trucar a la Laura, la millor amiga de la Claudia.

66745...

... - primer to
- segon to - va, va respon..
- Si?
- LAURA! -tranquil tranquil·litzat... va asserenar-se- saps alguna cosa de la Claudia? -
... - contesta!
- no t'ha trucat l'Alba? - la veu tremolosa de la Laura li confirmà que una cosa mol greu succeïa-
- si, i després de no dir res ha penjat... que? digues que passa.
- la'n trobada...- Laura ere mes forta, i li va dir després de prendre forçes- dessagnada.

El pes de les paraules, de la paraula, el va aixafar cos si hagués caigut el cel. dessagnada? morta?

- es.. es... es viva?
- ...Pau,.. no.

Va penjar i el mareig el va fer seure al terra. Dessagnada, morta, segurament s'avia tallat, no seria el primer cop, i ell era el culpable, ell amb la seva imbecil·litat, ell l'avia matada, ell era l'assassí de la Claudia. Es va veure amb una navalla a la ma dreta, apropant-la al braç que subjectava fortament amb l'esquerra, i tallant-lo, matant la seva noia.

Diumenge al matí, l'enterrament es a les deu i ell s'aixeca a les vuit, encara no ha parlat amb ningú, només va preguntar per l'hora, i no va preguntar res mes, estava tot claríssim. El pes de la mort l'avia torturat durant un parell de dies, i ell no era prou fort, com no va ser preu fort per rebutjar la Vanesa.
Va dutxar-se, es va vestir com es vesteix un per anar d'enterrament, i va tancar la porta de casa, amb precaució, amb silenci, a casa els seus pares no sabien res i l'últim que volia era despertar-los, va prendre el camí, camí a la mort, va pujar els esglaons de l'edifici, amunt, amunt, mes amunt... i va arribar a dalt de tot, va sortir al terrat, feia calor,al cel no hi havia cap núvol i feia molt de sol, va sentar-se damunt del bloc de pedra que hi havia allà al mitg i va repassar per últim cop els moments amb la Claudia... tantes coses, tants moments, tantes pors i tantes alegries, només havien set sis mesos, però sis mesos intensos i plens de felicitat. I va plorar, va plorar tot el que no havia plorat en dos dies, i la mateixa força que l'havia fer pujar, el va fer baixar.

Crac

Un toll de sang s'estenia pel carrer, i al mig el cap del Pau obert, esberl.lat, s'avia llençat.

Les deu del matí arribaren al cementiri de Santa Maria, allà es celebrava l'enterrament d'una noia, i els parents i amics es congregaren al voltant del nínxol. La noia es deia Claudia, l'autòpsia confirmava el que ja es sabia, havia mort dessagnada, les venes dels canells havien set tallades, i també desvetllava quelcom que no es sabia, havia estat violada.

Protectota d'animals "amics dels animals de Lleida"

2007-08-15T06:47:00.000-07:00

Bones a tots, avui presento la següent web: http://defensaanimalslleida.blogspot.com/

L'any passat, es van abandonar aproximadament 40000 gossos i gats a Catalunya, tot i ser un delicte, la gent els abandone quan ja són grans i ja no fan tanta gràcia, o quan un es trasllade de casa, l'animal se'n va de cap a la gossera o pitjor, s'abandone. La protectora d'animals "amics dels animals del Segrià", es dirigida per un grup de voluntaris, que fan el que poden en les seves estones lliures i cuiden dels animals abandonats que els porten o que simplement abandonen a la canera de nit. Fan tot el que poden, però malauradament no donen l'abast ja que hi ha aproximadament 150 gossos per cuidar,i això no es nomes a Lleida evidentment, les gosseres de tota Catalunya estan col·lapsades, tant que al Centre d'Atenció d'Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme han engegat una campanya per la qual envien fotos dels gossos a països com Alemanya per tal de buscal-s'hi una nova família, de moment ja són tres els gossos que viatjaran a Alemanya per tal de conèixer la nova llar.

Nosaltres hi podem col.laborar, podem adoptar un gosset d'aquestos, fer una aportació, dur material com menjar, roba per als cadells, material d'obra com pales o ciment, medicaments, gases, betadine, sprays antipuses, corretges o simplement anar un dia de voluntari a ajudar, qualsevol ajuda es necessària per als animals.

aquí en teniu un vídeo:

Vídeo de la Protectora

Ja ho saps, ells et necessiten!

The Clansman

2007-08-13T18:14:00.000-07:00

THE CLANSMAN

Wake alone in the hills
With the wind in your face
It feels good to be proud
And be free and a race
That is part of a clan
And to live on highlands
And the air that you breathe
So pure and so clean

When alone on the hills
With the wind in your hair
With a longing to feel
Just to be free

It is right to believe
In the need to be free
It’s a time when you die
And without asking why
Can’t you see what they do
They are grinding us down
They are taking our land
That belongs to the clans

Not alone with a dream
Just a want to be free
With a need to belong
I am a clansman
Freedom
Freedom
Freedom
Freedom

It’s a time wrought with fear
It’s a land wrought with change
Ancestors could hear
What is happening now
They would turn in their graves
They would all be ashamed
That the land of the free
Has been written in chains

And I know what I want
When the timing is right
Then I’ll take what is mine
I am the clansman

And I swear to defend
And we’ll fight to the end
And I swear that I’ll never
Be taken alive
And I know that we’ll stand
And we’ll fight for our land
And I swear that my bairns
Will be born free

And I know what I want
When the timing is right
Then I’ll take what I want
I am the clansman

No, No we can’t let them take anymore
No we can’t let them take anymore
We’ve the land of the free
Freedom
Freedom
Freedom
Freedom

It is right to believe
In the need to be free
It’s a time when you die
And without asking why
Can’t you see what they do
They are grinding us down
They are taking our land
That belongs to the clans

And I know what I want
When the timing is right
Then I’ll take what is mine
I am the clansman

And I know what I want
When the timing is right
Then I’ll take what is mine
I am the clansman

The Clansman, es una cançó de Iron Maiden dedicada a la llibertat d'Escócia, esta compilat al disc Virtual XI.

si esque com els Iron Maiden no n'hi ha mes... adalt teniu un video amb la cançó i unes cuantes imatjes de una de les millors pel.lícules de l'história, Braveheart. Vinga gent, Independència o mort !!*!!

Tantes coses a fer...

2007-08-11T06:47:00.000-07:00

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,

a fora hi ha un dia a punt d'explotar.

La comtessa de Barcelona

2007-08-05T08:50:00.000-07:00

Al 1872 la lluna plora en soletat
Ha nascut una altre filla del diable
Somriure del mal en pur estat
L’infern trenca un cel inestable

Entre els braços d’una família catalana
Inicià la seva joventut en la bruixería
Rebent instruccions d’una veu no humana
Inicià la marxa de la seva cecería

Entre finals del segle XIX i principis del XX
A la Barcelona pobre hi desepareixen nens
Mentre a la Barcelona rica i de cor bollint
Es reuneix un grup de gent en nombre extens

L’espasa del mal es diu ENRIQUETA MARTÍ
Qui vaga en la pobresa al llarg del matí
Infants segrestats per alimentar el seu esperit
Camina i comercialitza entre els rics per la nit

No s’atura l’hemorràgia
De bruixería i de màgia
Joventut eterna pels mal cristians
A canvi de la sang dolça de pobres infants

Sang verge i innocent
Donem a mi joventut, bellesa i inmortalitat
El teu sacrifici inminent
Durà el meu nom a la glòria de l’eternitat

Febrer de 1912 en un dia qualsevol
La normalitat sembla regnar els carrers
La sort d’Enriqueta es trenca a la llum del sol
Quan una dona passeja pel carrer dels Tallers

La dona, captivada per un fort soroll repetitiu
S’acosta a una finestre amb moviment instintiu
Sorpresa es queda la dona al observar
Una imatge que la va sobresaltar

Una nena pica desesperadament el vidre desde dins
Els seus ulls reflectèixen el pànic i li sàgnen els dits fins
No du cap roba i porta el cap repat
Desesperades llàgrimes se li han escapat

La dona s’afanyà a avisar a un policía
I li mostrà el que en aquell vidre hi havía
El seu cor a dins la casa l’emputxar
I el que hi va veure el va espantar

Una noia forta i corpulenta l’obserbava
Mentre una nena alguna cosa es menjava
D’amunt d’un taulell un nen sense vida hi estava
Tenía el cos obert i les seves entranyes mostrava

En mans de la justícia serà condemnada
I la seva vida a la presó serà portada
La vampiresa escoltà la seva sentència
De esperar l’eternitat a esperar ser agarrotada

Amb l’etern sacrifici de la sang
Els vampirs sempre hi han jugat
Deixant la seva marca en el fang
Bellesa i eternitat al preu il.limitat

Insomni melanconic

2007-08-03T21:05:00.000-07:00

Aquesta nit, com quasi totes des de fa mesos i mesos ha set d'Insomni, i de fet d'Insomni profund perquè son les sis del matí i aquí estic, explicant-vos i explicant-me a mi mateix la sobtada imatge alhora de futur i alhora de melangia que he presenciat.

Rondant per la web, he anat a parar a un blog, es un blog com qualsevol altre, i jo curiós com sóc en aquestes coses he començat a mirar notícies i escrits que l'autor i els seus lectors han anat deixant. En una de les estrades, hi apareixia un paquet de tabac de marca Malboro tot guixat de bolígraf, el paquet en qüestió es l'últim que aquest bon home es va fumar i d'axó en fa 14 anys... els escrits de bolígraf, són dels seus amics, dels amics de fa 14 anys, i com un atac de melangia, he pensat com li ha canviat la vida a aquesta persona, fa 14 anys tenia uns amics i que tal com he interpretat, s'an anat perdent en el camí de la vida ( un per exemple esta a Finlàndia ) i aquest paquet de tabac, conte en si tota l'escènica d'aquell temps perdut ( n'estic segur ). El que vull transmetre realment, es la sensació que he tingut: es mol possible que aquest home, sigui feliç amb el seu fill, la seva vida de monotonia ( que segurament te, com tothom ), no el critico, però... NO es el que jo vull per mi, no vull en el futur, perdre el contacte amb segons quines persones, no vull tenir una vida tan monòtona i repetitiva, vull mourem, viatjar, conèixer moltes coses, no vull un compromís com serie un fill o una dona, no vull que la rutina hem faci perdre la gent que considero vital...; se de bona tinta que es difícil i que quan deixi aquests temps que ara visc, vindran uns altres amb unes condicions diferents amb els seus pros i els seus contres i amb gent diferent, que en aquell moment m'aportaran coses que les de ara ja no podrien... però faré tot el possible per desviar-me del camí "correcte" i fer la meva...

ens veiem a Roma.

Lladres a Lleida

2007-08-02T05:38:00.000-07:00

Atenció a tots, recentment s'ha descobert que ha Lleida hi ha una organització de lladres, es fan dir Ajll i la seva missió a la vida semble ser putejar al personal, furtar i aixafar la feina dels demés.

La seva última aventura ha set robar un mural a la paret dreta del riu Segre, fa mes d'un any que a la paret en qüestió, hi havia dibuixada una gran estelada amb el logotip de Jerc al costat, doncs be, els capgrossos del Ajll ( que te nom d'all ) van anar el cap de setmana i van pintar un mural propi al costat del nostre, en blanc i roig, tot mol cutre, el delicte no esdevé en la pròpia pintada sinó en que van fer gala del seu vandalisme i amb el mateix color blanc, van tapar el logotip de Jerc amb el cual l'estelada semble feta per els Ajillos. I no contents amb el fet, van tenir la barra de fer-hi una foto i enviar-la als diaris tot proclamant que la cutre pintada en blanc i l'estelada eren fetes per l'Ajill ( la diferencia de qualitat es substancial ), quan l'únic que han fet es furtar la feina dels demés.

Ací teniu la prova:

Aquesta es la paret avanç de la cutre pintada Ajill:

I aquesta la imatge de després:

Com podeu apreciar a la dreta de la imatge es veu clarament com el logotip de Jerc ha set tapat amb blanc

Doncs ja ho sabeu, vigileu gent de Lleida, que l'Ajll et vol robar!

2007-08-01T05:39:00.000-07:00

Aquest matí m'he llevat d'hora, tenia motius per fer-ho, el primer tenia una entrevista a les 12:00h i el segon i mes important, havia de cobrar! ^^

Un cop passat per l'immobiliaria i amb la butxaca plena, m'he encaminat cap al carrer Joan Miró, que es on estava citat per l'entrevista, tot ha anat bastant ràpid, però mentre esperava el meu torn tot llegint 1984 d'Orwell, he recordat que fa dies que busco discs dels AC/DC. Així que concluïda l'entrevista, m'he dirigit a la Tipo i he comprat dos disc:

Highway to Hell dels AC/DC

Disc mític, una obra la qual l'absència en la meva col.lecció serie pecat.

Tracks:

1. Highway To Hell
2. Girls Got Rhythm
3. Walk All Over You
4. Touch Too Much
5. Beating Around The Bush
6. Shot Down In Flames
7. Get It Hot
8. If You Want Blood (You've Got It)
9. Love Hungry Man
10. Night Prowler

Les millors cançons del disc segons el meu gust son:

Highway To Hell
Shot Down In Flames
If You Want Blood (You've Got It)
Night Prowler

En el disc es reuneixen algunes de les cançons mes conegudes de la millor banda de Rock de tots els temps com son Highway to Hell, Shot Down In Flames o If You Want Blood (You've Got It).
Sincerament, a tots aquells heavys, gòtics, a qui simplement li agradi la bona música o a qualsevol altre ( menys als clergs, que es PECAT! si el sentiu, anireu al InferN: Highway to HELL ) el recomano encaridament.

VISCA AC/DC!!

Segon disc que he comprat:

Here comes the plowman, el primer disc dels Lleidatans PlowsharE.

Tracks:

01-1614
02-Quina puta merda fou lady bathory
03-Tarmac kills my past
04-Anacreon lights
05-Here comes the plowman
06-Crepuscle i solcs
07-The haunted garden
08-Naive gamblers
09-Don’t need love
10-Wailings (from the underhalls)

El que mes m'agrada d'aquestes cançons son el ritme que tenen, la bateria, el baix... les dos cançons que m'agraden mes son Quina puta merda fou Lady Bathory i Crepuscle i Solcs, primer perquè totes dues tenen el ritme habitual i en segon lloc perquè la lletra no es en angles sinó en català i molen.

Dese ací donar suport a PlowsharE, en en camí del rock/metal en català i també esclar perquè son de Lleida!

si vols saber mes sobre PlowsharE entra ací: PlowsharE

ÀnimS PlowsharE

Vergonya i llàstima

2007-07-11T07:25:00.000-07:00

Vergonya i llàstima es el que he sentit quan avui, he decidit anar a veure la cinquena part de la saga Harry Potter, i al obrir la cartellera dels cinemes he comprovat, que a ningun cinema de
Lleida ciutat, la fan en català.

Es una vergonya, que per anar a veure una pel·lícula en català, et tingues que desplaçar fins a Alpicat, en un cinema si mes no secundari i que esta al mig d'una carretera a les afores de la ciutat, un cinema que molta gent no sap on es i que per comoditat i costum, se'n va al Lauren o al Rambla, on per força, t'has de empassar la pel.licula en castellà, això! es imposar el castellà al cinema, i si senyors, aquesta es la discriminació que a Catalunya fem, on segons algunes persones il·luminades, perseguim i prohibim de manera indiscriminada al castellà i al castellanoparlant...

Com hem de fer avançar la llengua si els principals mitjans de difusió ens negen la llengua? com pot ser que la llengua natural de Catalunya pateixi aquesta discriminació? Es coherent que Lauren, Rambla i Principal els principals cinemes de Lleida no fiquin les grans pel·lícules en català? clar, que a ells que els-hi interesse el català? la pela es la pela oi... ?

Epíleg

2007-06-20T04:03:00.000-07:00

Final de curs 06-07, repeteixo curs, avui, nit del 19 de juny, a falta de dos recuperacions, ja se se els resultats, de fet, estaven cantats, els exàmens, fatal, les recuperacions, pitjor, demà aniré al cole, faré els dos exàmens, i lentament, sense que ningú s'hen doni conta, hem despedire de tots, el Marcel, la Miriam "Dele", el Tito, l'Adri, la Carla... tos aquests i molts d'altres, són els companys dels millors anys que he passat en aquest col.legi.
Isma, Miki, Yanira, Clara, Marí Alba, Saila... aquests, companys provisionals de un curs fosc, però que en general, de la mateixa manera, m'hen emporto un bon record, alguns mol bons com els de la Yanira, l'Isma o la Saila i d'altres no tant, però de qui també n'he après coses.
Fi

-Eva, ella, es sense cap dubte una de les millors amigues que he tingut, i tot i el distanciament dels últims mesos, des de finals del curs anterior, sempre serà una amiga.

-Xavi, simplement insubstituïble, es un punt clau en la meva vida, i sense ell, jo avui no serie el que sóc, gràcies a ell, vaig aprendre el sentit de la paraula amistat, i sento també el distanciament, però conservo l'esperança de que tot i que l'any que be, no siguem a la mateixa classe, poguem recuperar la nostra amistat.

-Noe, l'entramat de sentiments sobre aquesta persona, es tant gran, tan complicat, tan complex, que no tinc paraules, no tinc paraules per expressar tots els sentiments que ella hem provoque, o potser es que simplement, es tan gran, que no hi ha paraules per descriure-ho. M'ha ensenyat més coses que ningú en aquesta classe, m'ha fet sentir coses que ningú m'ha provocat, li agraeixo infinitament que hagui confiat en mi d'una manera tan cega, que s'agui bolcat, i sento una vegada mes, haver-te fallat, perquè realment es el que sento, que t'he fallat i que com et vaig dir, he desaprofitat la teva amistat. I sento que hem quedo curt, que no expresso be el que represente per mi, i esque si ho hagués de fer necesitarie un llibre sencer, n'estic segur. Be, l'únic que puc fer més es enviar-li una forta abraçada, i unes GRÀCIES immenses, mai t'oblidaré.
( per aclarir possibles "rumors" no, no m'he enamorat d'ella, ...xD )

-Mercè, Importantísima, es una de les persones claus, hem va prendre quan ere un noi insegur i poruc, i poc a poc, amb la seva inseparable constància, m'ha ajudat a ser el que sóc com a persona, m'ha ensenyat molt, mes que tots els altres professors que he tingut mai junts i te gran part de culpa del CARPE DIEM que avui sóc, es una gran persona, meravellosa, i mai li podré agrair tot el que ha fet per mi, des de aquí, molts records i ànims, se que ara passe uns moments dolents, i hem sap molt de greu, perquè es la persona a qui menys crec mereixedora de la seva situació, mil petons.

-Xavi_The_Killer, el gran frik, avui més present que mai en la meva vida, tot i ja no haver aparegut per el cole aquest any ( com s'esperava d'ell ), es el millor amic que me'n porto d'aquest casalot de mes de 100 anys i que espero que quan siguem vells,
( com vas dir tu l’any pasat ) encara “ campem “ hahaha!

Aquestes, són les 5 persones de totes les que m'he trobat al col.legi, més importants i de més rellevància en la meva vida i persona, evidentment, també n'hi ha hagut d'altres, (com la santa que tenim a la porteria, una tal Margarida, sempre he cregut oportú fer-li un monument commemoratiu a la seva paciència), unes per be i altres per mal i encara que no ho sembli, en el fons hem sap greu haver perdut el tren de la meva generació, haver tingut que canviar aquells companys per aquests, tot i que repeteixo, i com ja he expressat mil cops, repetir aquell 2on de ESO, es el millor que m'ha passat mai, perquè el que hem vaig trobar, va ser una classe que hem va acollir i en la que he provat grans tresors, per això, tots ( o casi tots ..) estaran sempre en el meu record i els recordaré, n'estic segur, amb un somriure als llavis.

I fins aquí, tants anys... porto tota la vida en aquest col.legi, des de la classe dels pets
(P-2) fins a 1er de Batxiller, són molts anys, moltes bronques, molts jocs, molta gent, molts companys, molts enfados, moltes classes insoportables de matemàtiques, molts professors, moltes hores, molts anys... i esque encara recordo, quan la meva mare va anar a visitar el col.legi per primer cop, i per veure si hem matriculaven al Sagrada Família, jo anave amb ella, i encara recordo, com si fos ara mateix, la meva mare i la Margarita ( si, si, la mateixa, la santa ) plantades a la porta del pati petit, aquell pati que hi havien uns gronxadors i d'altres "culumpios" hahaha, i com la Margarita li ensenyaven el cole a m'amare... tot i haver començat aquest escrit amb la moral de qui no en té, després d'haver recordat tantes i tantes anècdotes, no puc mes que despedirme amb un somriure als llavis.

2007-06-18T14:22:00.000-07:00

ANSIADA MUERTE

Ansiada muerte y suplicada oscuridad,

porque en tu seno desolado encontraré la eternidad.

De un pedazo de alma desgarrada surgen deslumbrantes pesadillas jadeantes,

como criaturas amantes de un mundo sofocante,

dentro de ALGUN SUEÑO QUE FUE REALIDAD

Ansiada muerte y suplicada oscuridad,

porque en tu seno desolado encontraré la eternidad.

Las visiones eternas se harán pcuando los demonios inconcientes sean dominantes de tus EMOCIONES CARNALES

Ansiada muerte.

Con la lengua afuera, retorcida por el odio,

vomitarás tus blasfemas sinfonías infernales.

suplicada oscuridad, porque en tu suelo desolado encontraré la eternidad.

Los pensamientos desfallecen

arrugados por el reflejo carbonizado en el vidrio del infierno creado.

Con la cabeza inflamada y latente mueren las ideas raras de la mente para introducirse en el olvido de un mundo desconocido.

Crònica d'un adeu

2007-05-24T11:51:00.000-07:00

Tot va començar l'any passat, quan després de 3 dels millors anys de la meva vida, van canviar, vas accentuar la teva tristesa natural, et vas aïllar més que mai deixant els amics i omplin la teva solitud amb la vista perduda en l'horitzó i mirades indesxifrables i finalment, vas tancar les portes... ens vam distanciar i la nostra amistat, ja no va poder reeixir. Vas tenir seriosos problemes, jo també, i tots dos vam seguir el nostre camí, tu, direcció al teu món reduït i tancat, jo cap a una època de fosca esplendor. Ja en fa un any de tot alló, les coses són diferents, he canviat, he avançat en el camí, i tu? tu, tornes a ser trista, tornes a tenir els teus ulls tristos posats en l'horitzó, que et passe? sóc l'únic que semble interessar-se per el que et passe, per poder-te ajudar, intento fer-te riure... però no valores la meva amistat, clous els ulls quan t'estenc la meva ma i hem fa mal, perquè ho he intentat tot, però no respons, i jo me'n canso, l'espelma de la meva paciència es va consumint i la seva cera ja casi s'exhaureix. Sento molt que no comptis amb mi, però ja no puc fer-hi més, la nostra amistat veu en l'horitzó dels teus ulls la seva
extremunció.

2007-05-22T13:50:00.000-07:00

EL FOC I LA PARAULA

Dins el cor de les muntanyes
on l'història ja no creis,
armats de foc i de paraules
la guerrila resisteix!!
Dins la nit de les mirades,
on la boira oculta el cel,
armats de foc i paraules
l'esperança resisteix!!

Van robar els somriures,
van esborrar l'història,
van cosir-nos els llavis
negant-nos la memòria.
van talar tots els arbres,
van cremar les muntanyes,
van assecar les terres
prohibint-nos les onades.

però mai van poder conqueir la llibertat
amagada sota els estels.
però mai van poder conquerir la dignitat
la dignitat de ser rebels.

van incendiar les cases,
van disparar als pares,
van violar les mares
segrestant-nos les cares.
van confiscar les pedres,
van forjar les cadenes,
van desplegar banderes
ferint.nos amb fronteres.

però mai van poder conquerir la llibertat
amagada sota els estels.
però mai van poder conquerir la dignitat
la dignitat de ser rebels.
el foc i la paraula: armes de llibertat
amagades sota els estels.
mai conqueriran la nostra dignitat,
la dignitat de ser rebels.

Kirtash: Visca la llibertat a tot el món i la Independència dels Països Catalans

2007-05-22T06:00:00.000-07:00

Diabulus in Musica

2007-05-17T16:20:00.000-07:00

Duermo en un acorde mágico,Y despierto al oírlo tocar,

Soy la esencia de la humanidad.

Represento la promiscuidadDe las almas que enferman de paz

Me presento, ¡Soy la libertad de tu cuerpo y no cobro con fe!

Y ahora dime,¿Cuánto vale tu alma?,

Y ahora pide: ¿Dinero o placer?¡Sueñas con curar el cáncer?

El SIDA fue cosa de Yahvé

Quiero estar junto a ti, Y alimentar tu boca,

Hay veces que el dolor, duerme en una canción,

Y sé que moriré de amor decadente, Lúgubres besos

¡Quémate en mí!.

El príncipe de la dulce pena soy,

Y mi sangre alimenta tu sed,

La lujuria de mis alas roza tus pechos y araña tu piel.¡Bebe! Embriaga tus vicios, ¡Decide! Orgasmos o amor,

La única iglesia que ilumina es la que arde,El Nazareno duerme en su cruz,

Quiero estar junto a ti, Y alimentar tu boca,Hay veces que el dolor duerme en una canción,

Y sé que moriré de amor decadente, Lúgubres besos ¡

Quémate en mí!.

Oh, Señor, rey de la tristeza,Ángel del dulce dolor,

Bebe la hiel de mi boca

Blasfema, ven y hazme el amor.

Quiero estar junto a ti, Y alimentar tu boca,Hay veces que el dolor, duerme en una canción,

Y sé que moriré de amor decadente, Lúgubres besos ¡Quémate en mí!.

Quiero estar junto a ti y alimentar tu boca,Hay veces que el dolor, duerme en una canción,

Si tocas en mi honor, saldré de este infierno,Dame tu alma, no quiero morir.

2007-04-02T13:57:00.001-07:00

La gallineta
Lluís Llach

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m´esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne

em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n´aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d´algun gra de blat
m´heu tret la força de volar
però, us ho juro, s´ha acabat!
Tinc per davant tota una vida

i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d´haver-hi cap perill
perquè m´entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n´estic farta d´impotents
que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d´un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

L'amistat

2007-04-01T06:29:00.000-07:00

Les amigues es conserven,
les amigues s'estimen ,
les amigues confien
les amigues son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9 ...
mai d'1

Les amigues no es perden
les amigues es conrserven
les amigues es respecten
les amigues s'estimen,
les amigues es confien
les amigues son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9...
mai d'1
no et quedis tu sola

Aroa Peña

Dedicat al Xavi_The_Killer a la Kampy a la Inomid al Mefi a la AndreA i a la Amiteee

La culpa

2007-03-09T17:56:00.000-08:00

No heu notat mai la imperiosa necessitat de aturar el temps, el món i que parem a pensar que estem fent?

Sempre que hi ha una desgracia, sortim per banda i els-hi donem la culpa als polítics, quan veiem els mals del món la nostra evasió de responsabilitat va dirigida als polítics, quan es parle del tercer món: els polítics. Peró realment qui en té la culpa? en la meva opinió crec que tots hem tenim una part, dese el cap de govern de EEUU fins al encarregat de la barra al local Can Pepito, tot passant per l'elegant inversor i l'estudiant de Batxillerat.
Tothom forma part d'aquest "cercle viciós" anomenat Societat, perquè tothom te la seva vida i lluite per a mantenir-la i/o millorar-la, actuem sense pensar gaire en els demés i tots els nostres moviments, tant a nivell econòmic, com humà, tenen un efecte directe o indirecte en la societat.
Per exemple, la senyora Martí obre un petit quiosc on ven revistes, diaris i altres... Qui va a comprar en aquell quiosc? Doncs tothom, gent de totes les edats, des de les senyores de seixanta anys a comprar la "Lecturas" fins la petita canalla que va a comprar xiclets. Amb els diners obtinguts, la senyora Martí pot comprar-se un jersei d'una marca determinada, si com ella fan molts mes clients i compren roba d'aquella determinada marca, posen a disposició d'aquesta uns diners que els serveix als de la marca de roba per crear una fàbrica al tercer món, contractant nens i dones a quatre rals i ajudant així a la pobresa del tercer món, després, venen les peces de roba a botigues de tot el món a un preu molt més alt que el cost de fabricació i transport que ells han tingut que pagar, el que origine la desigualtat de riquesa en el món, que s'acumule en zones geogràfiques en general i grans empreses en particular.
Aquesta és només una explicació de les possibles de dos dels molts problemes que hi ha en el món i la societat en que vivim, però més enllà de la denúncia a la desigualtat, el que realment denuncio es que nosaltres també en tenim part de culpa.