El meu sincer condol als familiars i amics de Antonio Puerta així com a tot el sevillisme.
28/08/07
26/08/07
Suïcidi, Assasinat
En Pau eixia estirat al llit, a la seva cambra i sentint el nou disc que havien tret els Trets, el seu grup de música preferit. Mentre sentia de fons la veu del cantant Carles, el seu cap a tota llet; perquè la Claudia no m'ha trucat?¿ li he deixat deu missatges i ja han passat quatre dies... realment esta tan cabrejada?¿ tampoc es per a tant... potser li ha passat alguna cosa, potser ha perdut el movil...
La nit del dissabte ell i la Claudia van assistir a una festa en la que els va convidar el Tomas, un conegut del bar en el que solien anar amb els amics, van estar rient, van beure, van anar passant els porros i l'alcohol, i poc a poc l'ambient es va anar caldejant, de cop i volta en Pau es va trobar la Vanesa damunt, no hi va poder fer res, quan se'n va adonar, aquells llavis rojos van fregar els seus i ella se li va llençar damunt, i tot i que la seva reacció fou d'apartar-la, va deixar-se vèncer i li va seguir el joc... poc després i sense saber encara que havia passat, es va trobar seguint la Claudia cap al replà de l'escala, demanant perdó, demanant disculpes, suplicant i donant explicacions. Ella li va tancar la porta de l'ascensor a la cara i aquell, va ser l'últim cop que la va veure.
I ara ella no responia les seves trucades, tenia el movil apagat i el diumenge se'n havia anat amb els seus pares a Sant Climent d'Urús, un poblet de la Cerdanya, així que tampoc podia trucar-la al fixe, tot plegat era estresant, i ja feia dos dies que no sortia de casa.
Un soroll llunya però estrident, el va fer baixar de la lluna i el va avisar de que algú estava trucant, va fotre un bot del llit i va córrer en direcció al menjador.
-Si ¿?
-...
- hola? - insistí el Pau
-Pau.. sóc l'Alba
-aah...- l'Alba era una pesada de la classe, era amiga de la Claudia, però no massa, que devia voler?- hola, que dius..?
- em.. esque.. no ho saps oi..?
- el que? que passa, te a veure amb la Claudia?
-... - es va formar un llarg i tens silenci
- ..si, hem de quedar Pau
- però que passe? no tinc ganes de sortir, digues el que t'ha dit i prou.
- no m'ha dit res, de fet, de fet...- la veu de l'Alba s'esquerda en les últimes síl.labes i es va talla la comunicació -
- ..............
-Merda!!
Va penjar el telefon amb un fort cop i es va deixar caure al sofà. que passava? que volia dir-me l'Alba? que li passe a la Claudia?; peque ara si, ara n'estava convençut de que quelcom greu estava passant. I la merda del telefon no es quede amb els números de les trucades i ell no tenia el número de l'Alba, que faig!? Va tornar a trucar a la Claudia, la veu d'una maquina li comunica que la Claudia tenia el movil apagat... -que faig que faig?..- va trucar a la Laura, la millor amiga de la Claudia.
66745...
... - primer to
- segon to - va, va respon..
- Si?
- LAURA! -tranquil tranquil·litzat... va asserenar-se- saps alguna cosa de la Claudia? -
... - contesta!
- no t'ha trucat l'Alba? - la veu tremolosa de la Laura li confirmà que una cosa mol greu succeïa-
- si, i després de no dir res ha penjat... que? digues que passa.
- la'n trobada...- Laura ere mes forta, i li va dir després de prendre forçes- dessagnada.
El pes de les paraules, de la paraula, el va aixafar cos si hagués caigut el cel. dessagnada? morta?
- es.. es... es viva?
- ...Pau,.. no.
Va penjar i el mareig el va fer seure al terra. Dessagnada, morta, segurament s'avia tallat, no seria el primer cop, i ell era el culpable, ell amb la seva imbecil·litat, ell l'avia matada, ell era l'assassí de la Claudia. Es va veure amb una navalla a la ma dreta, apropant-la al braç que subjectava fortament amb l'esquerra, i tallant-lo, matant la seva noia.
Diumenge al matí, l'enterrament es a les deu i ell s'aixeca a les vuit, encara no ha parlat amb ningú, només va preguntar per l'hora, i no va preguntar res mes, estava tot claríssim. El pes de la mort l'avia torturat durant un parell de dies, i ell no era prou fort, com no va ser preu fort per rebutjar la Vanesa.
Va dutxar-se, es va vestir com es vesteix un per anar d'enterrament, i va tancar la porta de casa, amb precaució, amb silenci, a casa els seus pares no sabien res i l'últim que volia era despertar-los, va prendre el camí, camí a la mort, va pujar els esglaons de l'edifici, amunt, amunt, mes amunt... i va arribar a dalt de tot, va sortir al terrat, feia calor,al cel no hi havia cap núvol i feia molt de sol, va sentar-se damunt del bloc de pedra que hi havia allà al mitg i va repassar per últim cop els moments amb la Claudia... tantes coses, tants moments, tantes pors i tantes alegries, només havien set sis mesos, però sis mesos intensos i plens de felicitat. I va plorar, va plorar tot el que no havia plorat en dos dies, i la mateixa força que l'havia fer pujar, el va fer baixar.
Crac
Un toll de sang s'estenia pel carrer, i al mig el cap del Pau obert, esberl.lat, s'avia llençat.
Les deu del matí arribaren al cementiri de Santa Maria, allà es celebrava l'enterrament d'una noia, i els parents i amics es congregaren al voltant del nínxol. La noia es deia Claudia, l'autòpsia confirmava el que ja es sabia, havia mort dessagnada, les venes dels canells havien set tallades, i també desvetllava quelcom que no es sabia, havia estat violada.
La nit del dissabte ell i la Claudia van assistir a una festa en la que els va convidar el Tomas, un conegut del bar en el que solien anar amb els amics, van estar rient, van beure, van anar passant els porros i l'alcohol, i poc a poc l'ambient es va anar caldejant, de cop i volta en Pau es va trobar la Vanesa damunt, no hi va poder fer res, quan se'n va adonar, aquells llavis rojos van fregar els seus i ella se li va llençar damunt, i tot i que la seva reacció fou d'apartar-la, va deixar-se vèncer i li va seguir el joc... poc després i sense saber encara que havia passat, es va trobar seguint la Claudia cap al replà de l'escala, demanant perdó, demanant disculpes, suplicant i donant explicacions. Ella li va tancar la porta de l'ascensor a la cara i aquell, va ser l'últim cop que la va veure.
I ara ella no responia les seves trucades, tenia el movil apagat i el diumenge se'n havia anat amb els seus pares a Sant Climent d'Urús, un poblet de la Cerdanya, així que tampoc podia trucar-la al fixe, tot plegat era estresant, i ja feia dos dies que no sortia de casa.
Un soroll llunya però estrident, el va fer baixar de la lluna i el va avisar de que algú estava trucant, va fotre un bot del llit i va córrer en direcció al menjador.
-Si ¿?
-...
- hola? - insistí el Pau
-Pau.. sóc l'Alba
-aah...- l'Alba era una pesada de la classe, era amiga de la Claudia, però no massa, que devia voler?- hola, que dius..?
- em.. esque.. no ho saps oi..?
- el que? que passa, te a veure amb la Claudia?
-... - es va formar un llarg i tens silenci
- ..si, hem de quedar Pau
- però que passe? no tinc ganes de sortir, digues el que t'ha dit i prou.
- no m'ha dit res, de fet, de fet...- la veu de l'Alba s'esquerda en les últimes síl.labes i es va talla la comunicació -
- ..............
-Merda!!
Va penjar el telefon amb un fort cop i es va deixar caure al sofà. que passava? que volia dir-me l'Alba? que li passe a la Claudia?; peque ara si, ara n'estava convençut de que quelcom greu estava passant. I la merda del telefon no es quede amb els números de les trucades i ell no tenia el número de l'Alba, que faig!? Va tornar a trucar a la Claudia, la veu d'una maquina li comunica que la Claudia tenia el movil apagat... -que faig que faig?..- va trucar a la Laura, la millor amiga de la Claudia.
66745...
... - primer to
- segon to - va, va respon..
- Si?
- LAURA! -tranquil tranquil·litzat... va asserenar-se- saps alguna cosa de la Claudia? -
... - contesta!
- no t'ha trucat l'Alba? - la veu tremolosa de la Laura li confirmà que una cosa mol greu succeïa-
- si, i després de no dir res ha penjat... que? digues que passa.
- la'n trobada...- Laura ere mes forta, i li va dir després de prendre forçes- dessagnada.
El pes de les paraules, de la paraula, el va aixafar cos si hagués caigut el cel. dessagnada? morta?
- es.. es... es viva?
- ...Pau,.. no.
Va penjar i el mareig el va fer seure al terra. Dessagnada, morta, segurament s'avia tallat, no seria el primer cop, i ell era el culpable, ell amb la seva imbecil·litat, ell l'avia matada, ell era l'assassí de la Claudia. Es va veure amb una navalla a la ma dreta, apropant-la al braç que subjectava fortament amb l'esquerra, i tallant-lo, matant la seva noia.
Diumenge al matí, l'enterrament es a les deu i ell s'aixeca a les vuit, encara no ha parlat amb ningú, només va preguntar per l'hora, i no va preguntar res mes, estava tot claríssim. El pes de la mort l'avia torturat durant un parell de dies, i ell no era prou fort, com no va ser preu fort per rebutjar la Vanesa.
Va dutxar-se, es va vestir com es vesteix un per anar d'enterrament, i va tancar la porta de casa, amb precaució, amb silenci, a casa els seus pares no sabien res i l'últim que volia era despertar-los, va prendre el camí, camí a la mort, va pujar els esglaons de l'edifici, amunt, amunt, mes amunt... i va arribar a dalt de tot, va sortir al terrat, feia calor,al cel no hi havia cap núvol i feia molt de sol, va sentar-se damunt del bloc de pedra que hi havia allà al mitg i va repassar per últim cop els moments amb la Claudia... tantes coses, tants moments, tantes pors i tantes alegries, només havien set sis mesos, però sis mesos intensos i plens de felicitat. I va plorar, va plorar tot el que no havia plorat en dos dies, i la mateixa força que l'havia fer pujar, el va fer baixar.
Crac
Un toll de sang s'estenia pel carrer, i al mig el cap del Pau obert, esberl.lat, s'avia llençat.
Les deu del matí arribaren al cementiri de Santa Maria, allà es celebrava l'enterrament d'una noia, i els parents i amics es congregaren al voltant del nínxol. La noia es deia Claudia, l'autòpsia confirmava el que ja es sabia, havia mort dessagnada, les venes dels canells havien set tallades, i també desvetllava quelcom que no es sabia, havia estat violada.
15/08/07
Protectota d'animals "amics dels animals de Lleida"
Bones a tots, avui presento la següent web: http://defensaanimalslleida.blogspot.com/
L'any passat, es van abandonar aproximadament 40000 gossos i gats a Catalunya, tot i ser un delicte, la gent els abandone quan ja són grans i ja no fan tanta gràcia, o quan un es trasllade de casa, l'animal se'n va de cap a la gossera o pitjor, s'abandone. La protectora d'animals "amics dels animals del Segrià", es dirigida per un grup de voluntaris, que fan el que poden en les seves estones lliures i cuiden dels animals abandonats que els porten o que simplement abandonen a la canera de nit. Fan tot el que poden, però malauradament no donen l'abast ja que hi ha aproximadament 150 gossos per cuidar,i això no es nomes a Lleida evidentment, les gosseres de tota Catalunya estan col·lapsades, tant que al Centre d'Atenció d'Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme han engegat una campanya per la qual envien fotos dels gossos a països com Alemanya per tal de buscal-s'hi una nova família, de moment ja són tres els gossos que viatjaran a Alemanya per tal de conèixer la nova llar.
Nosaltres hi podem col.laborar, podem adoptar un gosset d'aquestos, fer una aportació, dur material com menjar, roba per als cadells, material d'obra com pales o ciment, medicaments, gases, betadine, sprays antipuses, corretges o simplement anar un dia de voluntari a ajudar, qualsevol ajuda es necessària per als animals.
aquí en teniu un vídeo:
Vídeo de la Protectora
Ja ho saps, ells et necessiten!
L'any passat, es van abandonar aproximadament 40000 gossos i gats a Catalunya, tot i ser un delicte, la gent els abandone quan ja són grans i ja no fan tanta gràcia, o quan un es trasllade de casa, l'animal se'n va de cap a la gossera o pitjor, s'abandone. La protectora d'animals "amics dels animals del Segrià", es dirigida per un grup de voluntaris, que fan el que poden en les seves estones lliures i cuiden dels animals abandonats que els porten o que simplement abandonen a la canera de nit. Fan tot el que poden, però malauradament no donen l'abast ja que hi ha aproximadament 150 gossos per cuidar,i això no es nomes a Lleida evidentment, les gosseres de tota Catalunya estan col·lapsades, tant que al Centre d'Atenció d'Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme han engegat una campanya per la qual envien fotos dels gossos a països com Alemanya per tal de buscal-s'hi una nova família, de moment ja són tres els gossos que viatjaran a Alemanya per tal de conèixer la nova llar.
Nosaltres hi podem col.laborar, podem adoptar un gosset d'aquestos, fer una aportació, dur material com menjar, roba per als cadells, material d'obra com pales o ciment, medicaments, gases, betadine, sprays antipuses, corretges o simplement anar un dia de voluntari a ajudar, qualsevol ajuda es necessària per als animals.
aquí en teniu un vídeo:
Vídeo de la Protectora
Ja ho saps, ells et necessiten!
13/08/07
The Clansman
Wake alone in the hills
With the wind in your face
It feels good to be proud
And be free and a race
That is part of a clan
And to live on highlands
And the air that you breathe
So pure and so clean
When alone on the hills
With the wind in your hair
With a longing to feel
Just to be free
It is right to believe
In the need to be free
It’s a time when you die
And without asking why
Can’t you see what they do
They are grinding us down
They are taking our land
That belongs to the clans
Not alone with a dream
Just a want to be free
With a need to belong
I am a clansman
Freedom
Freedom
Freedom
Freedom
It’s a time wrought with fear
It’s a land wrought with change
Ancestors could hear
What is happening now
They would turn in their graves
They would all be ashamed
That the land of the free
Has been written in chains
And I know what I want
When the timing is right
Then I’ll take what is mine
I am the clansman
And I swear to defend
And we’ll fight to the end
And I swear that I’ll never
Be taken alive
And I know that we’ll stand
And we’ll fight for our land
And I swear that my bairns
Will be born free
And I know what I want
When the timing is right
Then I’ll take what I want
I am the clansman
No, No we can’t let them take anymore
No we can’t let them take anymore
We’ve the land of the free
Freedom
Freedom
Freedom
Freedom
It is right to believe
In the need to be free
It’s a time when you die
And without asking why
Can’t you see what they do
They are grinding us down
They are taking our land
That belongs to the clans
And I know what I want
When the timing is right
Then I’ll take what is mine
I am the clansman
And I know what I want
When the timing is right
Then I’ll take what is mine
I am the clansman
The Clansman, es una cançó de Iron Maiden dedicada a la llibertat d'Escócia, esta compilat al disc Virtual XI.
si esque com els Iron Maiden no n'hi ha mes... adalt teniu un video amb la cançó i unes cuantes imatjes de una de les millors pel.lícules de l'história, Braveheart. Vinga gent, Independència o mort !!*!!
11/08/07
Tantes coses a fer...
Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.
Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar.
05/08/07
La comtessa de Barcelona
Al 1872 la lluna plora en soletat
Ha nascut una altre filla del diable
Somriure del mal en pur estat
L’infern trenca un cel inestable
Entre els braços d’una família catalana
Inicià la seva joventut en la bruixería
Rebent instruccions d’una veu no humana
Inicià la marxa de la seva cecería
Entre finals del segle XIX i principis del XX
A la Barcelona pobre hi desepareixen nens
Mentre a la Barcelona rica i de cor bollint
Es reuneix un grup de gent en nombre extens
L’espasa del mal es diu ENRIQUETA MARTÍ
Qui vaga en la pobresa al llarg del matí
Infants segrestats per alimentar el seu esperit
Camina i comercialitza entre els rics per la nit
No s’atura l’hemorràgia
De bruixería i de màgia
Joventut eterna pels mal cristians
A canvi de la sang dolça de pobres infants
Sang verge i innocent
Donem a mi joventut, bellesa i inmortalitat
El teu sacrifici inminent
Durà el meu nom a la glòria de l’eternitat
Febrer de 1912 en un dia qualsevol
La normalitat sembla regnar els carrers
La sort d’Enriqueta es trenca a la llum del sol
Quan una dona passeja pel carrer dels Tallers
La dona, captivada per un fort soroll repetitiu
S’acosta a una finestre amb moviment instintiu
Sorpresa es queda la dona al observar
Una imatge que la va sobresaltar
Una nena pica desesperadament el vidre desde dins
Els seus ulls reflectèixen el pànic i li sàgnen els dits fins
No du cap roba i porta el cap repat
Desesperades llàgrimes se li han escapat
La dona s’afanyà a avisar a un policía
I li mostrà el que en aquell vidre hi havía
El seu cor a dins la casa l’emputxar
I el que hi va veure el va espantar
Una noia forta i corpulenta l’obserbava
Mentre una nena alguna cosa es menjava
D’amunt d’un taulell un nen sense vida hi estava
Tenía el cos obert i les seves entranyes mostrava
En mans de la justícia serà condemnada
I la seva vida a la presó serà portada
La vampiresa escoltà la seva sentència
De esperar l’eternitat a esperar ser agarrotada
Amb l’etern sacrifici de la sang
Els vampirs sempre hi han jugat
Deixant la seva marca en el fang
Bellesa i eternitat al preu il.limitat
03/08/07
Insomni melanconic
Aquesta nit, com quasi totes des de fa mesos i mesos ha set d'Insomni, i de fet d'Insomni profund perquè son les sis del matí i aquí estic, explicant-vos i explicant-me a mi mateix la sobtada imatge alhora de futur i alhora de melangia que he presenciat.
Rondant per la web, he anat a parar a un blog, es un blog com qualsevol altre, i jo curiós com sóc en aquestes coses he començat a mirar notícies i escrits que l'autor i els seus lectors han anat deixant. En una de les estrades, hi apareixia un paquet de tabac de marca Malboro tot guixat de bolígraf, el paquet en qüestió es l'últim que aquest bon home es va fumar i d'axó en fa 14 anys... els escrits de bolígraf, són dels seus amics, dels amics de fa 14 anys, i com un atac de melangia, he pensat com li ha canviat la vida a aquesta persona, fa 14 anys tenia uns amics i que tal com he interpretat, s'an anat perdent en el camí de la vida ( un per exemple esta a Finlàndia ) i aquest paquet de tabac, conte en si tota l'escènica d'aquell temps perdut ( n'estic segur ). El que vull transmetre realment, es la sensació que he tingut: es mol possible que aquest home, sigui feliç amb el seu fill, la seva vida de monotonia ( que segurament te, com tothom ), no el critico, però... NO es el que jo vull per mi, no vull en el futur, perdre el contacte amb segons quines persones, no vull tenir una vida tan monòtona i repetitiva, vull mourem, viatjar, conèixer moltes coses, no vull un compromís com serie un fill o una dona, no vull que la rutina hem faci perdre la gent que considero vital...; se de bona tinta que es difícil i que quan deixi aquests temps que ara visc, vindran uns altres amb unes condicions diferents amb els seus pros i els seus contres i amb gent diferent, que en aquell moment m'aportaran coses que les de ara ja no podrien... però faré tot el possible per desviar-me del camí "correcte" i fer la meva...
ens veiem a Roma.
02/08/07
Lladres a Lleida
Atenció a tots, recentment s'ha descobert que ha Lleida hi ha una organització de lladres, es fan dir Ajll i la seva missió a la vida semble ser putejar al personal, furtar i aixafar la feina dels demés.
La seva última aventura ha set robar un mural a la paret dreta del riu Segre, fa mes d'un any que a la paret en qüestió, hi havia dibuixada una gran estelada amb el logotip de Jerc al costat, doncs be, els capgrossos del Ajll ( que te nom d'all ) van anar el cap de setmana i van pintar un mural propi al costat del nostre, en blanc i roig, tot mol cutre, el delicte no esdevé en la pròpia pintada sinó en que van fer gala del seu vandalisme i amb el mateix color blanc, van tapar el logotip de Jerc amb el cual l'estelada semble feta per els Ajillos. I no contents amb el fet, van tenir la barra de fer-hi una foto i enviar-la als diaris tot proclamant que la cutre pintada en blanc i l'estelada eren fetes per l'Ajill ( la diferencia de qualitat es substancial ), quan l'únic que han fet es furtar la feina dels demés.
Ací teniu la prova:
Aquesta es la paret avanç de la cutre pintada Ajill:
I aquesta la imatge de després:
Com podeu apreciar a la dreta de la imatge es veu clarament com el logotip de Jerc ha set tapat amb blanc
Doncs ja ho sabeu, vigileu gent de Lleida, que l'Ajll et vol robar!
La seva última aventura ha set robar un mural a la paret dreta del riu Segre, fa mes d'un any que a la paret en qüestió, hi havia dibuixada una gran estelada amb el logotip de Jerc al costat, doncs be, els capgrossos del Ajll ( que te nom d'all ) van anar el cap de setmana i van pintar un mural propi al costat del nostre, en blanc i roig, tot mol cutre, el delicte no esdevé en la pròpia pintada sinó en que van fer gala del seu vandalisme i amb el mateix color blanc, van tapar el logotip de Jerc amb el cual l'estelada semble feta per els Ajillos. I no contents amb el fet, van tenir la barra de fer-hi una foto i enviar-la als diaris tot proclamant que la cutre pintada en blanc i l'estelada eren fetes per l'Ajill ( la diferencia de qualitat es substancial ), quan l'únic que han fet es furtar la feina dels demés.
Ací teniu la prova:
Aquesta es la paret avanç de la cutre pintada Ajill:
I aquesta la imatge de després:
Com podeu apreciar a la dreta de la imatge es veu clarament com el logotip de Jerc ha set tapat amb blanc
Doncs ja ho sabeu, vigileu gent de Lleida, que l'Ajll et vol robar!
01/08/07
Aquest matí m'he llevat d'hora, tenia motius per fer-ho, el primer tenia una entrevista a les 12:00h i el segon i mes important, havia de cobrar! ^^
Un cop passat per l'immobiliaria i amb la butxaca plena, m'he encaminat cap al carrer Joan Miró, que es on estava citat per l'entrevista, tot ha anat bastant ràpid, però mentre esperava el meu torn tot llegint 1984 d'Orwell, he recordat que fa dies que busco discs dels AC/DC. Així que concluïda l'entrevista, m'he dirigit a la Tipo i he comprat dos disc:
Highway to Hell dels AC/DC
Disc mític, una obra la qual l'absència en la meva col.lecció serie pecat.
Tracks:
1. Highway To Hell
2. Girls Got Rhythm
3. Walk All Over You
4. Touch Too Much
5. Beating Around The Bush
6. Shot Down In Flames
7. Get It Hot
8. If You Want Blood (You've Got It)
9. Love Hungry Man
10. Night Prowler
Les millors cançons del disc segons el meu gust son:
Highway To Hell
Shot Down In Flames
If You Want Blood (You've Got It)
Night Prowler
En el disc es reuneixen algunes de les cançons mes conegudes de la millor banda de Rock de tots els temps com son Highway to Hell, Shot Down In Flames o If You Want Blood (You've Got It).
Sincerament, a tots aquells heavys, gòtics, a qui simplement li agradi la bona música o a qualsevol altre ( menys als clergs, que es PECAT! si el sentiu, anireu al InferN: Highway to HELL ) el recomano encaridament.
VISCA AC/DC!!
Segon disc que he comprat:
Here comes the plowman, el primer disc dels Lleidatans PlowsharE.
Tracks:
01-1614
02-Quina puta merda fou lady bathory
03-Tarmac kills my past
04-Anacreon lights
05-Here comes the plowman
06-Crepuscle i solcs
07-The haunted garden
08-Naive gamblers
09-Don’t need love
10-Wailings (from the underhalls)
El que mes m'agrada d'aquestes cançons son el ritme que tenen, la bateria, el baix... les dos cançons que m'agraden mes son Quina puta merda fou Lady Bathory i Crepuscle i Solcs, primer perquè totes dues tenen el ritme habitual i en segon lloc perquè la lletra no es en angles sinó en català i molen.
Dese ací donar suport a PlowsharE, en en camí del rock/metal en català i també esclar perquè son de Lleida!
si vols saber mes sobre PlowsharE entra ací: PlowsharE
ÀnimS PlowsharE
Un cop passat per l'immobiliaria i amb la butxaca plena, m'he encaminat cap al carrer Joan Miró, que es on estava citat per l'entrevista, tot ha anat bastant ràpid, però mentre esperava el meu torn tot llegint 1984 d'Orwell, he recordat que fa dies que busco discs dels AC/DC. Així que concluïda l'entrevista, m'he dirigit a la Tipo i he comprat dos disc:
Highway to Hell dels AC/DC
Disc mític, una obra la qual l'absència en la meva col.lecció serie pecat.
Tracks:
1. Highway To Hell
2. Girls Got Rhythm
3. Walk All Over You
4. Touch Too Much
5. Beating Around The Bush
6. Shot Down In Flames
7. Get It Hot
8. If You Want Blood (You've Got It)
9. Love Hungry Man
10. Night Prowler
Les millors cançons del disc segons el meu gust son:
Highway To Hell
Shot Down In Flames
If You Want Blood (You've Got It)
Night Prowler
En el disc es reuneixen algunes de les cançons mes conegudes de la millor banda de Rock de tots els temps com son Highway to Hell, Shot Down In Flames o If You Want Blood (You've Got It).
Sincerament, a tots aquells heavys, gòtics, a qui simplement li agradi la bona música o a qualsevol altre ( menys als clergs, que es PECAT! si el sentiu, anireu al InferN: Highway to HELL ) el recomano encaridament.
VISCA AC/DC!!
Segon disc que he comprat:
Here comes the plowman, el primer disc dels Lleidatans PlowsharE.
Tracks:
01-1614
02-Quina puta merda fou lady bathory
03-Tarmac kills my past
04-Anacreon lights
05-Here comes the plowman
06-Crepuscle i solcs
07-The haunted garden
08-Naive gamblers
09-Don’t need love
10-Wailings (from the underhalls)
El que mes m'agrada d'aquestes cançons son el ritme que tenen, la bateria, el baix... les dos cançons que m'agraden mes son Quina puta merda fou Lady Bathory i Crepuscle i Solcs, primer perquè totes dues tenen el ritme habitual i en segon lloc perquè la lletra no es en angles sinó en català i molen.
Dese ací donar suport a PlowsharE, en en camí del rock/metal en català i també esclar perquè son de Lleida!
si vols saber mes sobre PlowsharE entra ací: PlowsharE
ÀnimS PlowsharE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
